#WienIn3Days | Crònica II


English Castellano

Continuem aquesta crònica que vam deixar enrere l’any passat, per la pausa publicitària.

Em desperto en el meu darrer dia sencer a la ciutat i passejo pel Canal. Quina delícia poder fer això. Avui ja estic del tot enamorat d’aquesta ciutat i ja compto els anys que necessito per aprendre la llengua.

2 ubahn
U-Bahn Station. F. Merino

Vaig comprar un bitllet de metro combinat de 48 hores però la veritat és que no l’estic fent servir gaire. Vaig a tot arreu a peu ja que el meu apartament està al Districte 9è i la gran majoria de monuments estan al 1r. Sembla lluny, però són confrontants. El meu és més tranquil, el 1r el turístic, el 8è on hi ha els pubs i restaurants. Així doncs, avui aprofito el bitllet per baixar fins el Palau Belvedere, on avui hi ha la Österreichische Galerie Belvedere, o simplement Galeria Belvedere, perquè això de Österreichische és impronunciable (de moment). El palau, fet construir pel Príncep Eugeni de Savoia, és realment impressionant i consta de dos edificis, l’Unteres i l’Oberes, és a dir, el de baix i el de dalt. Actualment hi acull una increïble col·lecció de pintura amb artistes tan grans com Hans Makart, Schiele o Klimt, de qui hi ha el famos Der Kuss (El petó). I fins el 28 de febrer de 2016 hi ha una exposició titulada Les dones de Klimt, Schiele i Kokoschka, que és realment fantàstica. La museografia és genial i inclou petits textos com si estiguessin escrits per les dones pintades. Increïble, no hi ha paraules.

Belvedere
Belvedere. F. Merino

No podia faltar menjar un schnitzel, que ve a ser carn arrebossada, plat típic de la cuina vienesa. Vaig a un restaurant prop del Belvedere, el Herlitschka, i tot i que el cambrer no és gaire amable, el menjar està molt bo. Diria que m’estafa i unfla el compte un o dos euros més del que havia de ser, però no deixo propina i pago en targeta. Petita revenja.

Cert, aquí es deixa propina i la gent és molt agraïda. Quan pagues sols dir quant vols deixar: per exemple, si el compte és 23,50€ dius, “25€, si us plau”. A més, aquí et cobren sempre a taula amb una espècie de moneders que tots els cambrers porten penjant.

Torno passejant tranquil·lament fins el centre de la ciutat, primer per una zona plena de cotxes i de petits gratacels, fins la part més turística de la ciutat, on es troba la Catedral de Sant Esteve. He mirat i remirat la pàgina web, estudiant quan era el millor moment per visitar-la, amb guia en anglès o audioguia, però ja que hi sóc, hi entro però el noi de les entrades (a la part que es paga, perquè no tot es paga) em diu que no puc fer la visita amb audioguia perquè hi haurà missa, i en comptes de donar-me la informació com cal, em diu, simplement, “Vine demà”. Jo penso en Larra. Tot i això, m’hi passejo i decideixo no fer la visita demà i pujo al campanar, des d’on veig unes vistes espectaculars. Ai, com deu ser això a l’estiu!

Segueixo passejant, amb total seguretat, amb el mòbil en funció GPS a la mà, sense por a que me’l prenguin. Vaig per carrers estrets fins arribar a Judensplatz, on es troba el memorial de l’Holocaust. És un moment íntim, calmat, per a fer una petita pregària.

6 holocaust memorial
Memorial de l’Holocaust. F. Merino

Torno al meu apartament per fer el ritual de cada nit, deixar motxilla, descansar una mica i canviar-me de roba per a sortir de nou. No ha estat fent mal temps. De fet, no fa fred, sinó fresca, però a la nit deixo el mocador i agafo la bufanda i la gorra. Pel camí vora el canal sento jazz i veig graffiters jovenets. És aquí quan m’acabo d’enamorar d’aquesta ciutat? , penso, l’any que ve vinc a l’estiu i a ple hivern (quan hi hagi neu) i decideixo, però diria que ja ho he fet.

Avui he quedat a sopar amb el Kevin, un viatger nord-americà que ve a Europa cada any. Aquesta vegada, com jo, sol i fent amics a través de CouchSurfing. Tenim molta conversa i és molt simpàtic. Parlem de les nostres vides i li dono els consells que puc sobre la meva estància a Viena, que ell trepitja avui per primer cop. Sopem molt bé a Das Heinz i quasi ens han de fer fora, de tant que xarrem. I, amb una abraçada, m’acomiado d’ell convidant-lo a venir a Tarragona a celebrar Santa Tecla.

Dormo per darrera vegada en aquesta màgica ciutat que m’ha enamorat. L’endemà esmorzo i avui és el millor esmorzar. Es veu que quan arribava als cafès i deia que volia menjar alguna cosa, no ho feia bé. Hauria d’haver dit que volia esmorzar. Bé, avui un bon desdejuni austríac amb pernil, formatge, ou dur, pans, melmelada i fruita. I de camí a l’estació.

1 canal
Canal. F. Merino

Aquí s’acaba el meu viatge a Viena, que no serà el darrer, del que he anat fent piulades amb la etiqueta #WienIn3Days (en anglès). El meu camí segueix a Àustria uns dies més; me’n vaig a Linz en un tren que funciona bé, que és còmode i té wifi. Allà m’esperen els meus amics, visitaré l’Ars Electronia, Saltzburg, menjarem molt, anirem a veure rugbi, i parlarem molt. Tot això, però, amb molta més tranquil·litat, queda sense ser explicat. Ho teniu a l’etiqueta #FMDiOP (Few More Days in Österreicht, Please).

És el meu primer viatge sol, la meva primera vegada a Viena, i la meva participació al Cultius Culturals. Espero que no sigui la darrera d’almenys, les darreres dos.

Federico Merino

Podeu llegir la primera part aquí.
Imatge de portada: Canal de Viena. Fotografia de F. Merino. Totes les fotografies d’aquest i de l’anterior article són fetes pel signant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s