#WienIn3Days | Crònica I


English Castellano

Aquesta és la primera vegada que viatjo a Viena i a més és la primera vegada que viatjo sol. No obstant, no és la primera vegada que vaig a Àustria, doncs hi he anat aquest mateix any al mes de maig. M’he enamorat d’aquest país i de la seva gent, però no ens avancem. Planejo uns dies coneixent la capital tot sol, per després anar a Linz, on m’esperen uns amics.

Com sempre que viatjo, porto un llibre adient: he escollit Sueños olvidados y otros relatos, un llibre de relats curts d’Stefan Zweig, un autor austríac. Em sobta la prosa tan cuidada i elegant. Feia temps que no llegia res tan bonic.

L’aeroport de Viena és molt gran i camino direcció a la sortida amb el correu que la noia de l’AirBnB que he llogat m’ha enviat explicant-me com arribar fins a l’apartament. Creuo la sortida amb aquest sentiment que es té quan ningú t’espera però tot d’una em sento envoltat i veig els meus amics, un a cada costat, que m’han vingut a recollir. Estic tan sorprès que no sé ni com reaccionar. M’alegra molt veure’ls però el temps se’ns fa curt. Fem un cafè a Café Freud i sopem (a les 5) a Stomach, un lloc encantador, on mengem molt bé acompanyats dels dos gats de la casa. Començo el viatge saltant-me el pressupost del dia.

opera
Edifici de l’òpera de Viena. Font: Federico Merino
imperial
Imperial. Font: Federico Merino

Aquest vespre he quedat amb un noi amb el que he contactat a través de CouchSurfing, on he deixat un anunci sobre la meva visita. Hem quedat en una parada de metro, de U-Bahn (Untergrundbahn), i em sobta que no hi ha taquilla on demanar informació sobre les tarifes per a més d’un dia, ni mapes, ni res. Però encara em sobta més veure que no hi ha barrera ni ningú que vigili, però això deixarà de ser sorprenent al veure la honestedat de la gent i el seu civisme.

El Pat és un noi jove de la Baixa Àustria, l’estat que envolta la ciutat i estat de Viena. Ja fa uns anys que viu aquí, on estudia Magisteri de Llengua i Geografia (tant aquí com a Alemània, els professors tenen dues especialitats). És un noi agradable en qui es pot veure la personalitat austríaca. Avui hi ha hagut eleccions a Turquia i la comunitat turca surt a celebrar. Cada vegada que un cotxe fa sonar el clàxon, ell em demana perdó. Mentre m’ensenya els principals monuments i edificis de la ciutat, tots al voltant del Ringstraße, em parla de la situació política del país, del tema dels refugiats, la educació, l’economia… Estic a Europa i aquí les coses són molt diferents.

Desperto a Viena després d’haver dormit en una gran calma. Em sorprèn el silenci d’aquesta ciutat. Faig un cafè ràpid i em dirigeixo al Museumquartier, el barri museístic, com no, a visitar museus. Pel matí visito el Naturhistorisches Museum, el Museu d’Història Natural, i per la tarda el Kunst Historisches Museum, el d’Història de l’Art (o de les Belles Arts). Aquests dos museus estan l’un davant de l’altre i, al contrari que molts museus que recullen les col·leccions nacionals, no estan a antics palaus sinó que els edificis es van construir amb el propòsit de ser museus i encabir-hi tot el Tresor de l’Emperador Francesc Josep I.

Cartell indicant l'illa dels museus
Cartell indicant l’illa dels museus. Font: Federico Merino
venus
Venus de Willendorf. Font: Federico Merino

He de dir que la visita al NHM no ha estat tan productiva com volia. La principal raó per visitar-lo era veure la Venus de Willendorf, però, com deien a Oh Europa!, “me la imaginava més gran”, tant és així que quasi me la perdo. Sóc molt fan de les audioguies, sempre que n’hi ha l’agafo, però en aquest museu els falta la meitat dels cartellets.

NHM retocada
Naturhistorisches Museum o Museu d’història natural (NHM). Font: Federico Merino

Per sort, hi ha pantalleta per veure de què està parlant. Acabo amb el mal gust de les sales plenes d’animals dissecats. És un museu d’història natural com tants d’altres, amb quitxalla inclosa. Si heu vist el de Londres o Nova York, no perdeu el temps aquí a no ser que vulgueu veure el que creieu que era la Venus més antiga, per després aprendre que no és així.

burring
Restaurant Bur.Ring. Font: Federico Merino

Dino a Bur.Ring el menú del dia. La cambrera és molt amable i com diu que no parla prou bé l’anglès m’envia a un altre cambrer hispà que em tradueix la carta. Hauria d’haver demanat la clau Wi-Fi al arribar i buscar-ho jo, però el noi és molt amable i em recomana molt bé. Un lloc fantàstic i modern, dino superbé i no pas car.

No parlo alemany però intento dir les coses que sé, que es basen en les salutacions i els agraïments, però em trobo que els austríacs parlen anglès perfectament i s’excusen de què el parlen poc (ai, si veiessin com es parla aquí). Així que molt sovint em trobo que dic quelcom en alemany i em responen directament en anglès. Per ells és més fàcil així i jo els comprenc. A més, hi ha un altre factor: aquí parlen dialecte austríac. A part de la pronuncia, també canvien alguns mots. L’omnipresent “guten Tag” es converteix en “grüß Gott”, però jo no defalleixo.

Passejo una mica i torno als museus per visitar el KHM. Agafo l’audioguia però no li puc ficar els meus auriculars perquè té una entrada per auriculars israelians. Així que vaig per l’enorme museu amb plànol, càmera, mòbil i audioguia a les mans. Si heu de venir, agafeu una bosseta de tela per carregar les coses.

babel
La Torre de Babel de Pieter Brueghel.      Font: Federico Merino
amor
Cupido adormit de Caravaggio.      Font: Federico Merino

El museu alberga la col·lecció dels Habsburg, que va des d’artefactes mesopotàmics fins a pintura del barroc espanyol. És tan àmplia que acabes una mica embafat, però hi ha obres que val molt la pena veure, com La Torre de Babel o Els caçadors a la neu, de Pieter Brueghel el Vell, o Cupido adormit de Caravaggio.

Avui he quedat amb un noi serbi que estudia a Viena. És jove, també, com el d’ahir, i em duu a Statt Beisl. Un beisl és com un bistro-pub, on pots anar a beure o menjar, i hi pot haver música. Per cert, aquí encara es fuma als restaurants i bars, però hi ha zona de no fumadors. La diferència abismal entre quan a Espanya hi havia la mateixa situació és que els percentatge de locals estricament no-fumadors és més alt. Ai, Europa!

Mentre fem unes cerveses (jo prenc Radler, que es com un xampú/clara però am llimonada sense gas), el Miloš em parla de la seva vida a Viena, on estudia Economia, tot i que intueixo que la seva passió és una altra. Ell està aquí, tirant endavant, sol, en un país estranger. Però això no és nou per a ell i, quan li pregunto per la situació dels migrats o dels refugiats que estan arribant, la resposta és ben diferent a la del Pat. L’educació a Àustria és gratuïta per als ciutadans comunitaris, per tant el Miloš l’ha de pagar (el preu és més raonable).

Espero tornar-me’l a trobar, doncs és un noi encantador i ple de vitalitat. Ens acomiadem i jo me’n vaig a sopar a D’Landknecht, on em fan menjar gansl, és a dir, oca, ja que és “la setmana de l’oca a Viena”. Jo, amb el meu bagatge cultural espanyol, em penso que em prenen el pèl, però demà veuré cartells per tot arreu, per tant és cert. Havent llegit La gansa blanca de Paul Gallico l’any passat, em fa una mica de pena, però està molt bo.

El viatge continua però, de moment, ho deixem aquí. Com diuen a la tele, tornem després de la publicitat.

Imatge de portada: Edifici Monumental (Font: Federico Merino)

Federico Merino

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s