Mōdraniht o la nit de les mares


English Castellano

Desfragmentant la nostra cultura (majoritàriament de base judeocristiana) i analitzant-ne algunes peces es troben fets molt interessants que mostren l’amalgama d’influències d’antigues civilitzacions que conformen el nostre patrimoni cultural. Més o menys tots tenim una idea de les traces que diferents civilitzacions precristianes varen deixar-nos d’herència: Sant Joan o festivitat del solstici d’estiu, nit de reis o festa de la llum d’origen hel·lè, Mare de déu d’agost o festa en honor a Hècate – Artemisa – Diana (deesa de la lluna i reina del cel també en la mitologia grega) [1] i com és natural també el solstici d’hivern o festivitat de Nadal.

Comprensiblement les religions “modernes” no van sorgir de sota una pedra i van trigar un temps gens menyspreable en estendre’s en totes les capes socials. Sense intenció de simplificar tot aquest procés, és innegable que una de les conseqüències d’aquesta expansió va ser l’assimilació com a pròpies de festivitats i adoracions a antics déus. Entre aquestes el Nadal hi juga un paper bastant destacable ja que en llenguatge comú es tracta d’un poti poti que val la pena analitzar. Per començar el 25 de desembre es celebrava el naixement de Saturn (festivitat romana de Saturnalia (Figura 1), el renaixement del Sol (tribus nòrdiques), i sembla ser que després del suggeriment del papa Julià I (any 350 d.C.!!) també el naixement de Jesús de Natzaret [2] .

saturnalia2
Figura 1: Escultura sobre la festivitat romana de Saturnalia. Ernesto Biondi (1909)

La vigília, el 24 de desembre, seguint la mateixa lògica cristiana es pot interpretar com la nit de Maria ja que és quan dóna a llum al fill de Déu. Si bé és cert que en qualsevol homilia de la nit de Nadal aquesta hi tindrà un lloc destacat és també un fet que la seva persona sempre ha ocupat un segon lloc en l’escala d’importància.  I això “sorprèn” ja que precisament en la mitologia germànica aquesta nit era la Nit de les Mares.

Depenent de la geografia ens podem trobar amb variacions de la història ja que els pobles germànics foren molts i s’estengueren per gran part d’Europa (Figura 2) barrejant-se a l’hora amb les civilitzacions autòctones. A més eren mites i tradicions transmesos oralment per tant no foren documentats fins molts segles després.

Germanic_expansion
Figura 2: Expansió dels pobles germànics [6]

Mōdraniht, Mütternacht o la Nit de les Mares és la festivitat que es celebra durant el solstici d’hivern dins el marc de les celebracions de Jul (Jól). [3] Durant aquesta nit es veneren les antigues mares fundadores del clan o la tribu, les mares ja desaparegudes moltes generacions enrere, la mare deessa Frigg així com altres deïtats d’influència romana que es coneixen amb el nom de Matres o Matronae. Aquestes dones, també anomenades Disen, eren les encarregades de protegir el camp i el clan i fer que el seu benestar i la seva fertilitat no faltessin. També eren guardianes del camp, ajudaven les dones en el part i protegien els homes durant la guerra i les feines diàries.

Matronen-02-500x333
Figura 3: Altar dedicat a les Matrones (Nettersheim, Alemanya) Copyright Mara [5]

En els pobles anglosaxons d’origen germànic, la celebració consistia en oferir un sacrifici a les Disen seguit d’un banquet multitudinari. Diversos altars foren erigits en honor a aquestes Matres entre els segles I d.C i V d.C. (Figura 3) tot i que es tenen indicis que la festivitat ja es celebrava en l’edat de bronze [4] En la tradició noruega, la festivitat fa referència al naixement del Sol, fill de la deessa de l’hivern Frigg. En un context astronòmic, el fet que el Sol “neixi” en el solstici d’hivern es una manera de dir que la posició de l’astre al cel assoleix el seu punt més baix, a partir del qual només pot créixer.

És curiós com segles i segles d’observacions i anàlisis astronòmics que van permetre a moltes civilitzacions entendre els moviments astrals i que d’alguna manera connectaven la població amb la natura, foren progressivament substituïts per conceptes totalment aliens. Probablement sempre va existir un romanent al llarg dels segles d’aquest coneixement malgrat l’adopció de nous rituals religiosos però em pregunto quanta gent avui en dia sap què és el solstici d’hivern i què representa a nivell astronòmic.

Alguns diran que ja no és important ni necessari saber en quina estació vivim ni saber per què el Sol està en un punt i no en un altre del cel ja que en el nostre dia a dia tenim totes les necessitats bàsiques cobertes i no cal que ens preocupem de si hi haurà bona o mala collita l’hivern que ve. De pas també podem pensar que ja no és important celebrar el naixement de cap Déu perquè com deia Marx “la religió és l’opi del poble” o perquè simplement ja no està de moda ser religiós.

Celebrar el Nadal s’ha convertit en banquets familiars, saturació de compres i estres màxim per a bona part de la població ja que és quelcom que “s’ha de fer” i si no ho fas “s’enfada algú”. Les celebracions formen part de la nostra cultura i precisament per això tots hauríem de saber exactament què celebrem i per què ho celebrem. Celebrem el naixement de Jesús? Fantàstic, què vol dir això? Celebrem el Tió? Perfecte, què representa?

Ens marquem una vigília de Nadal germànica retent homenatge a les nostres mares, àvies, germanes, mullers, novies i altres dones importants en la nostra vida? Ara ja en sabem l’origen 🙂

Rosa Mª Torrademé

rtorrato7@gmail.com

Imatge de portada: “The Dises” (1909) de Dorothy Hardy

Bibliografia:

[1] http://www.monografias.com/trabajos6/paga/paga.shtml

[2] https://es.wikipedia.org/wiki/25_de_diciembre

[3] https://en.wikipedia.org/wiki/Yule

[4] Steinbock, Fritz “Das Heilige Fest: Rituale des traditionellen germanischen Heidentums in heutiger Zeit” Edition Roter Drache

[5] http://blog.wurzelwerk.at/?cat=11&paged=2

[6] http://www.wikiwand.com/es/Invasiones_b%C3%A1rbaras

Altres articles de la Rosa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s