Elliott Erwitt. Gossos i museus


Castellano English

Tots recordem aquella imatge del Museu del Prado en la que apareixen “las majas” de Goya, la vestida únicament amb una dona com a espectadora i, en canvi, la nua, amb un grupet d’homes mirant.

És més, aquesta fotografia és una de les grans icones que molts de nosaltres hem vist i fins i tot hem fet servir en algun article, fent referència als museus i públics, de visió de gènere, etc. Però gairebé ningú sabia molt bé qui n’era l’autor. Doncs es tracta d’Elliott Erwitt, el fotògraf dels museus, i dels gossets!

url42323451
Museu del Prado, 1995

Elliott Erwitt (París, 1928 – Argentina 2001); un jove que molt aviat fou contractat per l’agència Magnum, tenint com a mestres cracks de la fotografia com Robert Capa. Guanyà diversos premis fotogràfics, com ara el de la revista Life al 1951. Fotoperiodista compromès socialment; les seves fotografies tenen un punt d’ironia i de crítica, buscant sempre el detall concret i gairebé únic; una mica a la manera de Cartier-Bresson.

Una altra part de la seva fotografia, però, és la vida quotidiana i els elements comuns que podem veure a les nostres ciutats, sempre amb un aire crític i reflexiu, com ho és per exemple la seva sèrie de fotografies de gossos, jugant amb la imatge que queda donant importància a l’animal més que a la persona, i confrontant-ho amb la resta de la ciutat.

elliot-erwitt_2
Jumping dog, 1989
Elliot_Erwitt_NYC_1974_dog_legs
Dog legs, New York, 1974

Els museus, com hem dit al principi, també són una part important de la seva producció. Els retrata juntament amb els visitants, mostrant les seves actituds i comportaments en un espai molt lligat a l’àmbit social; el museu no només com a centre on contemplar les obres, sinó també com a agent que fa interactuar les persones que s’hi troben. Aquí en deixem una petita selecció:

tumblr_ml7ow2GD6q1rwkvi9o1_1280
Museu de l’Acròpolis, Atenes
USA. New York. 1988. Metropolitan Museum of Art.
Metropolitan Museum of Art. New York, 1988
elliott-erwitt-paris-8
Musée de l’Orangerie, París
8437336730_a59bfaf3e9
Tate Gallery, London, 1993

Erwitt, amb aquestes imatges, sembla que es pregunti si, realment, el museu és quelcom integrador, si les persones que hi van es relacionen entre elles, si la ciutat fa que ens relacionem, si la societat s’està tornant buida, o solitària.

Guiomar Sánchez Pallarès
Fotografies extretes de Wikimedia Commons

Altres estils fotogràfics d’Erwitt: https://fotografiaperfecta.wordpress.com/2010/09/17/fotografos-elliott-erwitt/
Un article molt interessant al blog La Piedra de Sísifo: http://lapiedradesisifo.com/2006/04/09/elliott-erwitt-en-el-prado/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s