Cafès de Patrimoni a Valls


English Castellano

El passat 24 d’octubre dos fets van fer que ens plantessim davant del Convent del Carme de Valls un dissabte al matí. Aquests fets van ser: la futura obertura del Museu Casteller en aquesta ciutat, un projecte de gran envergadura tant urbanística com museística, i la visita que els Cafès de Patrimoni hi van organitzar.

Breus aclariments:

  • Museu Casteller de Valls: Proposta per al futur Museu Casteller de Catalunya, projecte de posada en valor del patrimoni immaterial casteller, la història i evolució d’aquesta tradició: http://www.valls.cat/museucasteller/
  • Cafès de patrimoni: Col·lectiu que realitza trobades in situ de gestors del patrimoni, museòlegs i altres professionals vinculats amb el món del patrimoni i la cultura, en diferents espais o museus per tal de debatre i conèixer de manera distesa projectes, elements, etc. d’interès.

 

 

Primer de tot vam fer una visita guiada per l’acabada d’inaugurar, després de la restauració, Escola Enxaneta de primària, dins de l’antic Convent del Carme. A més a més se celebrava la fira de Santa Úrsula, patrona de la ciutat, i es feia dins del Convent un cicle de conferències sobre el món casteller. Es tracta d’un edifici històric en el que durant anys va servir per diferents escoles. Les intervecions que s’hi han fet han deixat a la vista elements historicistes com ara dibuixos medievals, arcs i creueries d’època, mesclat-ho amb elments moderns que conviuen amb la canalla. No s’ha d’oblidar que és una escola i els nens corren i s’embruten, però han aconseguit barrejar modernitat i antiguitat per tal que els joves puguin veure que estudien en un espai patrimonial, donant valor a l’edifici que antigament existia. Usabilitat juntament amb retornar-li el valor patrimonial que tenia.

Després ens vam dirigir a la Plaça del Blat, centre neuràlgic de les diades castelleres on, al costat, hi ha el solar on s’està construïnt l’edifici del museu. Un dels principals aspectes del projecte és la renovació i regeneració urbanística del casc antic de Valls, que des de fa unes quantes dècades ha anat despoblant-se, movent-se els habitants als barris perifèrics, creant un espai de deixadesa i abandó. L’Ajuntament, doncs, buscava una solució. La resposta va venir amb aquest museu, del qual ja feia temps que se’n parlava i havia tingut diverses ubicacions al llarg del temps en diferents projectes. Aquesta vegada es volia crear un edifici completament nou i modern, amb les últimes tecnologies i usat, al meu parer, com a ‘ornament’ tal com exposa Iñaki Esteban al seu llibre El efecto Guggenheim. Salvant molt les distàncies, sobre el que Esteban reflexiona són els museus que, ells mateixos, esdevenen ornament per a una ciutat o regió; serveixen com a motor social i econòmic, reestructuren, modernitzen i milloren un espai urbanístic, i creen un símbol de ciutat que eleva aquesta en un destí turístic important [1]. Crec que aquest és l’objectiu que busca el museu, a part de servir com a centre neuràlgic del moviment casteller i la posada en valor d’aquest patrimoni immaterial tan nostrat.

valls_obres

També s’han anat rehabilitant diferents carrers d’aquesta zona, com per exemple l’anomenat Call Jueu. Tot seguit tornem al Convent del Carme per fer la tertúlia, el cafè de patrimoni pròpiament, amb Jordi Bertran, coordinador del projecte del museu. Allí ens explica les directrius que han seguit per fer el museu, subvencions, la conceptualització a seguir; en aquest aspecte es pretén crear un museu de caire nacional, ja que volen ser un punt de referència dins del món casteller, per conèixer i endinçar-se en aquesta tradició catalana. Fa poc, a més a més, van sortir les cinc empreses que farien la proposta museogràfica del museu. En aquest sentit hi ha un sector crític, en el qual estem d’acord en certs aspectes, que està en desacord amb aquesta fòrmula, ja que la crida d’idees es va fer en base a la solvència econòmica de les empreses que hi participessin, sense presentar cap projecte; de totes les presentades s’hi havien de triar les cinc amb major solvència, que serien les que proposarien els projectes executius. Això faria que algunes empreses petites o acabades de nàixer no poguessin ni presentar-se, deixant el mercat per als mateixos de sempre. Bé és veritat que en una activitat d’aquesta envergadura demanen un treball de gran qualitat, i això és el que es busca a través d’empreses de renom o d’una certa experiència.

Sens dubte les propostes que fan els Cafès de Patrimoni són una experiència molt enriquidora i on es crea debat i reflexió. Ens hem quedat amb moltes ganes d’anar a una següent trobada!

Guiomar Sánchez

[1] ESTEBAN, I. El efecto Guggenheim. Del espacio basura al ornamento, Anagrama, Barcelona, 2007

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s