La importància simbòlica del color. Cristina Lucas


Castellano English

Arts Santa Mònica, o el Santa Mònica, ja no sé. Ens trobem a la porta. A dins s’hi està muntant la expo. Varies expos. De fet, per passar a la sala on hi ha una mostra de Gil de Biedma, hem hagut de travessar per sota d’una escala on estaven pintant. És divertit això, dóna naturalitat al fet expositiu: no hi ha cap problema en muntar una expo, hi ha qui pinta, qui enganxa coses a les parets… no cal amagar-ho com s’amagava el servei de les cases senyorials dels segles passats.

A la terraça, a més, hi ha la instal·lació Efímera dels Love Of Lesbian. Un videoclip fet amb una pantalla de 360º que, amb una cadira que pots anar girant, escoltes una cançó inèdita que t’embolcalla per complet. Si teniu temps està fins el 4 d’octubre. Us deixem una reflexió que n’ha fet la companya Lara Álvarez al voltant d’Efímera.

Trets enmig del concert

Al hall ens trobem amb Cristina Lucas, l’artista, i amb Cèlia del Diego, la comissària de tot el cicle. Ens explica que Trets enmig del concert sorgeix de la reflexió crítica cap a la nostra societat i els conflictes actuals, i com els artistes usen el seu art per sortir del museu cap al carrer. El cicle d’exposicions es complementa amb activitats paral·leles com el MicroRavals, amb rutes relacionant la expo amb el barri; o les impilca/accions, les xerrades o visites guiades amb especialistes i artistes.

inici ii_

microravals ii_

microravals_p

All about color

Ens asseiem a les cadires de davant de Pantone -500 +2007, l’obra central de la mostra, que estan disposades per a la roda de premsa que serà en breus. L’obra, Pantone, la coneixíem d’haver pogut participar en la redacció i locució d’una part d’aquesta, consistent en un vídeo d’un mapa mundi acolorit en el que els colors van canviant amb els canvis fronterers; als costats hi trobem diversos altaveus dels que hi surt, a mode de cacofonia, tots alhora, les veus dels vuit historiadors narrant la història de cadascuna de les parts del món.

CristinaLucas
Cristina Lucas davant de ‘Vexilología’

“Es una expo que habla del color. En un principio lo usaba como algo meramente técnico, para distinguir los diferentes estados-nación, ya que el mapa reresenta los estados naciones, (por ello hay muchísimos clanes, y etc que no se ven representados). Los colores, además, son un elemento representativo de las banderas, escudos, etc.” Ens comenta. “Al final, con tantos colores de por medio decidí llamarlo Pantone“.

Fer cartografies al segle XXI és fonamental per comprendre els aspectes més enllà dels conflictes territorials, analitzant els instruments de poder

És un mapa que representa les guerres entre estats i els conflictes territorials, les voluntats expansionistes de cada regió. Ens explica que les cartografies es fan a partir del llenguatge i les relacions humanes: “Hacer cartografías en el siglo XXI es fundamental para entender aspectos más allá de los conflictos territoriales, analizando los instrumentos de poder”.

Un altre dels conceptes que vehivulen l’exposició és el de globalització: “Formamos parte de un globo, y la tierra se nos hace cada vez más pequeña. Pantone pone a la misma altura todas las civilizaciones, pero no tiene un punto destacable, en este sentido es globalizante. ¿Qué significa ése dibujo? cada historiador ha decidido explicar absolutamente lo que ha querido o le ha parecido mejor, de un modo pretendidamente objetivo pero inevitablemente subjetivo, en el fondo. Todas las interpretaciones se escuchan a la vez a modo de cacofonía, para darle importancia a todas y ninguna. Es una historia del todo, todo sucede al mismo tiempo”.

L’obra central de la mostra, Pantone -500 +2007 neix com un vídio en silenci, generant-se més endavant una perfrmance -la primera vegada a la Biennal d’Estambul del 2006- i convertint-se ara en una instal·lació locutada. Ens explica que el seu somni seria poder realitzar-la a la seu de les Nacions Unides amb un representant de cada nació explicant la història de la seva regió.

Des de la globalització la nostra vida ha canviat, la conciència d’habitar un espai finit, concret i cada veagada més petit és quelcom que ens uneix i ens condemna a compartir el mateix espai

Al fons de la sala ens trobem un altre mapa que dialoga amb Pantone, ens referim a Vexilología, que connecta directament amb el tema de la globalització. “Desde la globalización nuestra vida ha cambiado, la conciencia de habitar un espacio finito, concreto y cada vez más pequeño es algo que nos une y nos condena a compartir el mismo espacio”. Per a la Cristina és una necessitat física, moral i intel·lectual el fet de pensar junts i crear coses en comunitat.

pantone_
‘Pantone -500 +2007’

Vexilología és un recull d’imatges de seguidors d’equips de futbol. “Nos articulan muchos eventos y elementos globales, como el fútbol, y la Fifa es, con 211 países, la institución que más naciones aglutina.” A les fotografies veiem fans amb els seus colors (de nou, colors!) amb les banderes dels seus països. El teu equip es converteix en la teva pàtria. És quelcom molt fort que gairebé t’engoleix com a nació. “La pertenencia a un grupo, el entusiasmo, etc. aglutina e iguala a todos.” L’obra es converteix, així, en un estudi antropològic, del comportamet i de la conversió de la persona en bandera, en els seus color.

Per últim parlem de l’obra que ens dóna la benvinguda a la mostra: Gestal Five. Es tracta de cinc directors d’orquestra que interpreten el primer movimient de la V simfonia de Beethoven, que és dels més famosos de la història. “Es una melodía que nos retumba en la conciencia. La compuso como homenaje a la revolución francesa; como intelectual de la época apoyaba la revolucion y que el pueblo se levantara. Para él es un “atención, atención, algo gordo va a pasar”; se va a levantar el pueblo.”

Els van gravar amb càmera fixa, i la peça es presenta en quatre monitors completament sense veu, de manera que s’accentuen els moviments. Ens explica que “Bethoven era un compositor muy recto y fue de los primeros en poner el metrónomo en sus partituras, de manera que sólo había una manera exacta de interpretarlas, algo inamobible, con esta idea, con este ritmo.” Va molt lligat amb el sentit del món cada vegada més globalitzat, on cada individu vol aprofitar la seva individualitat. crear una mica aquesta sensació que som cadascun de nosaltres quelcom únic.

“Es por eso que creaba su música para ser interpretada de una manera muy concreta e inamobible. Aun así, cada uno de ellos la conducen diferente, por mucho que sea inamobible. De eso se trata” Ens diu, i emfatitza, “es una pretendida objetividad, pero es imposible. Igual que la historia, igual que Pantone. Tu explicas la historia pero es una objetividad pretendida, en el fondo es algo subjetivo, explicar el porqué, las razones o incluso darle más importancia a un evento que a otro”.

Has de tenir la teva pròpia idea de les coses per tenir una pròpia identitat dins d’aquesta globalització, encara que pertanyis a un grup

Ens riem i ens aixequem. Encara queden algunes coses per muntar.El soroll de les obres s’entreteixeix amb les nostres veus, la gravadora del mòvil treu fum. Moltes gràcies per tot, Cristina, Cèlia i altres membres de l’equip 🙂

Guiomar Sánchez

Per a saber més sobre Cristina Lucas: entrevista al programa Metrópolis, La2 http://www.rtve.es/alacarta/videos/metropolis/metropolis-cristina-lucas/2436908/

Pàgina Facebook del cicle Trets enmig del concert https://www.facebook.com/tretsenmigdelconcert?fref=ts

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s