Sinestèsia Artística


Sembla ser, tal com es pot veure en l’escena artística estiuenca a Londres, que ens estem apropant a una nova tendència d’entendre l’art pictòric com quelcom més enllà d’allò visual. Hi ha hagut tres intal•lacions simultànies en importants institucions de la ciutat, totes elles utilitzant involucratius entorns acústics per alterar, o potser hauria de dir millorar, l’exeriència òptica.

En una habitació aïllada, amb només una obra en la qual centrar-se, l’espectador és convidat a respirar profundament i escoltar, a caminar per la sala i apreciar com cada petit canvi en l’entorn canvia la nostra percepció de la pintura, a aprendre a poc a poc que gaudir de l’art és molt més que tan sols mirar pintures boniques.

James Richards selects from the V-A-C collection
James Richards selects from the V-A-C collection

La primera en oferir aquesta oportunitat va ser la Whitechapel Gallery. Aquesta centenària galeria de l’est de Londres, pedra angular per l’art contemporani internacional amb expositors com Picasso, Pollock i Gilbert & George, va acollir la mostra James Richards selects from the V-A-C collection, centrada en l’obra de Francis Bacon Estudi per a Retrat(1953). La instal•lacio de so de Richards, amb cantants inhal•lant abans de començar un cant fúnebre, mesclat amb campanes i sons cinematogràfics de disrupció, afegeix un nou estrat d’informació, augmentant el terror i angoixa reflexades en la pintura. Amb l’habitació envoltada de cortines opaques de color cru, fent joc amb la textura del fons negre del retrat, la tensió d‘aquest espai inescapable creix mentre l’espectador, de sobte, pot no només veure la pintura sinó també esdevenir-ne part. L’augmentada experiència sensorial pretèn aconseguir que l’espectador vegi l’art desde dins, com si hi fos present quan l’imatge va ser creada.

Una escena similar ha tingut lloc a la National Gallery amb Soundscapes, el darrer intent del museu d’art clàssic per presentar-se com una institució contemporànea i innovativa. En aquest cas, sis peces de la col•lecció del museu van ser triades per músics o artistes del so per crear experiències artísticoauditives immersives en resposta. Les sales neutrals amb murs enfosquits permeten al visitant de centrar-se en la música, exhaltant la seva connexió amb l’obra d’art. Desde música de cambra fins a un DJ d’electrònica, els diversos estils artístics i musicals ofereixen infinites possibilitats perquè l’espectador imagini com podria sonar una pintura.

Holbein’s Ambassadors (1533) at Susan Philipsz installation
Holbein’s Ambassadors (1533) at Susan Philipsz installation

L’obra de Christ Watson’s en base al Llac Keitele (1905) de Gallen-Kallela fa que la fauna i fenòmens naturals representats en la pintura esdevinguin quasi vius, de manera similar a com Janet Cardiff i George Bures Miller simulen l’ambient al Sant Jerònim al seu estudi (c 1475) d’Antonello da Messina, tots ells perseguint la idea de què deuria haver sentit l’artista quan treballant en plein-air. Una altra opció és fer servir la música per accentuar la tensió entre els diversos elements en l’obra d’art. Aquí trobem Susan Philipsz amb els Ambaixadors (1533) de Holbein i Nico Muhly amb el Díptic de Wilton (c 1395), ambdós utilizant intruments clàssics per incloure l’espectador en aquest diàleg entre les parts pictòriques. En les darreres dues sales de la mostra hi trobem l’obra de Gabriel Yared inspirada en Les Banyistes (c 1894–1905) de Cezanne i Jamie xx amb una Escena Costanera (c 1892) de Van Rysselberghe. En aquests casos el propòsit del so és crear, d’una manera més contemplativa, una emoció dins la sala que es correspongui amb l’escena pintada.

L’experiència amb Soundscapes va ser un bon intent per despertar altres sentits quan admirant una pintura i minimitzar la importancia d’alló que veiem. Un aspecte concret de l’obra d’art, com ara la tensió entre els Ambaixadors o el procés creatiu del puntillisme a l’Escena Costanera, pot ser apreciat més facilment gràcies a l’extra estrat d’informació proporcionat per l’instal•lació auditiva.

Aparentment, el resultat final d’aquest estiu de sinestèsia artística és el Tate Sensorium, una instal•lació sensorial amb quatre obres a la Tate Britain, resultat del IK Prize 2015 que anualment recerca idees per connectar tecnologia innovativa amb la col•lecció d’art de la Tate. Una barreja dels tres estils de composició que hem pogut veure al Soundscapes de la National Gallery (ambient, tensions i emoció) pot ser apreciada a la petita sala fosca mentre el reduït grup de quatre visitants són dirigits d’obra en obra. En aquesta ocasió, però, els cinc sentits s’uneixen a l’experiència. Mentre que l’oïda és el que serveix com a connexió entre tots ells, durant el trajecte per Sensorium el visitant experimenta diferents olors, textures i fins i tot una delícia de xocolata per involucrar el gust mentre es contempla Figura en un paissatge (1945) de Francis Bacon.

Figure in a Landscape 1945 Francis Bacon 1909-1992 Purchased 1950
Figure in a Landscape (1945) Francis Bacon

Pot ser un tant sobreacollidor. De manera natural sentim el món amb els cinc sentits al mateix temps, però no estem habituats a ser específicament conscients d’això, parant atenció a tots els sentits que hem de sentir. Tot i així la idea és molt interessant i si no produeix el mateix estat d’involucració que Soundscapes, si que obre noves maneres d’analitzar l’art i de fixar-se en els petits detalls i matissos altrament ignorats.

L’efecte més positiu del Tate Sensorium és que es presenta com una lliçó reflexiva. Al final de la sala, el visitant reb un mapa assenyalant obres d’art de la col•lecció permanent on l’experiència Sensorium pot ser emul•lada. Així, no es tracta d’una sel•lectiva experiència única en la vida sinó que pretèn obrir una porta per veure l’art de manera diferent (o millor dir, experimentar, doncs el verb veure no cobreix tots els sentits amb els quals l’art pot ser comprès). En qualsevol sala del museu, l’alumne del Sensorium pot centrar-se en qualsevol obra d’art i, recordant la breu experiència sensorial, apreciar a què faria olor Punch (1829) de B. R. Haydon o quin so emetria el Red Slate Circle (1988) de Richard Long.

Avui en dia, el nostre món es basa en la Cultura Visual. El nostre cervell reb diàriament anuncis i imatges mòvils en pantalles planes, comptem amb xarxes socials com Pinterest i Vine basades exclusivament en imatges, fins i tot el concepte de selfie i la seva ampla popularitat és un exemple de com d’importants són els estímuls visuals en la nostra cultura. En aquest context on la percepció de les imatges es innegablement comú, les intitucions museístiques han de fer front al repte de convertir les seves visites en quelcom esencialment oposat a tots els altres estímuls visuals. Cent anys enrere, veure la Mona Lisa era una experiència valuosa, quelcom veritablement especial. Avui, en el món de les imatges, sembla que és més important capturar-ne una fotografia o, encara millor: una selfie. Una imatge, no importa quant bonica o tècnicament acurada, és una experiència menys extraordinaria per nosaltes: estem massa acostumats a les imatges.

Afegir més sentits a l’equació no és una idea tan extravagant. I si a través del so, les olors o el gust trobem una manera de recrear l’extraordinària experiència que era visitar un museu d’art clàssic abans que la Cultura Visual s’imposés? Després de dècades admirant les antigues pintures, potser és hora de donar-los-hi una nova vida, un nou valor, afegint-hi capes extra d’informació que poden crear una experiència única. Encara que no hagis pogut assistir a cap d’aquestes mostres d’art, m’agradaria encoratjar-te a asseure’t davant de qualsevol obra d’art a qualsevol museu: mira-la, respira profundament i pensa com podria sonar, quines olors portaria, a què tindria gust. Permet-te desconnectar del nostre món visual, oblida les selfies, els I-phones i les #etiquetes. Permet-te abraçar l’art amb tots els teus sentits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s