Berlin.coop


Castellano English

Si hi ha una ciutat europea que ens demostra que hi ha formes alternatives de viure, aquesta és sens dubte la nova Berlín. Filla de mare capitalista i mare comunista, la capital alemanya s’ha convertit en un dels nuclis mundialment més forts de les arts i la cultura. Els seus carrers respiren història del segle XX, llibertat i tolerància. Berlín és street art, música al carrer, petites llibreries, restaurants vegans, mercats de productes ecològics i gent de tot arreu que viu i deixa viure.

Aquest estil de vida té molt a veure, en part, amb el passat recent de la ciutat i amb el sentiment comunitari que es desenvolupà durant els anys de la guerra freda, sobretot a la part pertanyent a la república democràtica alemanya (DDR en alemany). Després de la caiguda del mur, la contracció econòmica que sofrí aquesta pel fet de passar d’una economia socialista a una capitalista es traduí en un augment de la taxa d’atur i empobriment de la població. [1] Això encara va contribuir més al desenvolupament de moviments de protesta i d’associacionisme. Un exemple n’és l’auge del moviment ocupa a Alemanya i en especial a Berlín iniciat a finals dels setanta al barri de Kreuzberg. Aquest barri, malgrat pertànyer a la zona occidental de Berlín fou un dels barris més pobres de la ciutat. [2]

Si bé és cert que el sistema capitalista va demostrar ser més eficient que el sistema socialista aplicat a l’antiga URSS a l’hora d’alimentar la població, les xifres amaguen conseqüències no tan favorables en termes d’explotació de recursos naturals i justícia social. En un moment on el capitalisme sembla haver arribat a un punt crític, girar la vista cap a la manera de fer dels pobles que visqueren sota el règim socialista pot servir-nos d’inspiració. Això no vol dir pas repetir els errors del passat ni intentar reviure una dictadura en tota regla com fou la de la URSS sinó més aviat fixar la lupa en el dia a dia de la població i en les iniciatives que sorgiren per fomentar la cooperació i posar la persona per davant de l’economia.

En aquest sentit, Berlín ens ofereix multitud d’iniciatives que dins de les seves limitacions ens ensenyen que una altra manera de fer les coses és possible. Per l’article d’aquesta setmana hem escollit tres exemples d’aquest modus vivendi alternatiu que es poden trobar a la metròpoli brandenburguesa.

Kolle37 – El parc infantil anarquista

A prop del barri jueu trobem aquest parc infantil fundat l’any 1989 i el qual representa l’evolució natural d’un moviment molt estès al país germànic que consistia en portar camionetes ambulants plenes de jocs o Spielwagen pels parcs i places de la ciutat. Avui en dia encara se segueix fent a l’estiu en algunes ciutats alemanyes com Munic. Alguns dels membres més actius del grup de Berlín que s’encarregava de gestionar les camionetes van decidir que estaria bé tenir un lloc permanent que els nens poguessin utilitzar com a espai de jocs i que no s’hagués de desmuntar cada vegada. Així nasqué Kolle37 [3], un lloc on els nens no només s’entretenen amb les típiques joguines sinó que també potencien la seva creativitat ja sigui treballant amb fusta, pintures o fins i tot muntant ginys més complexos. Una part important del parc la forma una gran estructura de fusta on els adults hi tenen l’entrada vetada, només en el cas de ser pares d’algun nen (6-16 anys) s’hi pot accedir.

Diversos adults actuen de supervisors però des d’un punt de vista horitzontal, és a dir, acompanyant als nens en les activitats més que no pas ensenyant. L’ecologia hi és present ja sigui mitjançant l’auto-producció de mel, el compostatge o la cura d’un jardí. D’entre totes les activitats que s’hi fan, destaquem les classes de fabricació de cistells, objectes de fang, costura, ferreria, fusteria, construcció, cuina i rebosteria. Kolle37 lluita també contra la desigualtat social oferint un àpat diari gratuït a nens els pares dels quals tenen dificultats econòmiques.

Per finançar-se, l’espai compta amb subvencions de l’estat (per ser una associació), un servei de lloguer de bicis per a turistes just al costat del parc i diverses fonts puntuals en funció dels programes socials que s’organitzin. Els supervisors treballen voluntàriament.

Veure un nen de dotze anys amb una serra de mig metre, un grup de cinc muntant un llist elàstic i altres que discuteixen com muntar un circuit elèctric fa reflexionar en part sobre la sobreprotecció a la que els infants d’avui en dia estan exposats i que a la llarga els fa disminuir la seva capacitat de creixement personal.

El treball en equip, tan valorat avui en dia, s’aprèn des de ben petits, per tant fomentem espais on els nens puguin mostrar les seves aptituds d’una manera respectuosa amb els altres i puguin sentir-se valorats per les seves idees.

Prinzessinnengärten – Els jardins de les princeses

Espais urbans desaprofitats, àrids i plens de brossa i males herbes? De ben segur que en coneixeu uns quants a la vostra ciutat o barri. Ja sigui per la crisi o perquè l’ajuntament té altres prioritats, aquests emplaçaments públics han estat oblidats i en molts casos es converteixen en un problema per al veïnat (rates, inseguretat, etc.)

Què us semblaria reconvertir-los en espais verds, cultivables i rendibles econòmicament? Això és el que van fer un grup d’amics (fundadors de l’empresa Nomadisch Grün) amb la col·laboració d’activistes i veïns en un parc de Berlín l’any 2009. Varen netejar tota la brossa i van construir horts orgànics transportables. Avui en dia, no només compta amb el propi hort sinó que també s’hi ha establert una mini biblioteca oberta al públic amb llibres gratuïts i un biergarten on asseure’s a llegir o a parlar amb els amics. Espais com aquest promouen el sentit de comunitat i l’intercanvi d’una gran varietat de competències i coneixement, i amb la involucració de la gent, s’aconsegueix que moltes més persones entenguin la importància d’una vida sostenible. A part de poder cultivar i comprar fruites, verdures i espècies, hi ha la possibilitat de fer diversos tallers de temàtica ecològica durant tot l’any.

Actualment hi treballen 1000 voluntaris i el visiten més de 60,000 persones anualment. No obstant el camí no ha estat fàcil i l’ajuntament reclamà l’espai per vendre’l l’any 2012. La mobilització ciutadana traduïda en una petició al senat de més de 30,000 persones aconseguí aturar la privatització i actualment s’estan negociant les condicions d’ús per a cinc anys més.

Si el futur és un augment de la població de les ciutats en detriment de la vida rural, cal començar ja a redissenyar els espais per tal d’aconseguir que pugin fer front a la demanda tan de queviures com de salubritat urbana.

El projecte Prinzessinnengärten no és el primer espai d’aquestes característiques, només un exemple més que és possible influir i canviar l’entorn comú si realment hi ha voluntat de transformar. A vegades una cosa que ens sembla impossible o molt difícil en el fons només es qüestió de posar-s’hi.

KÖPI 137 – L’edifici okupat

Aquest any en fa 25 que aquest edifici entre el barri Mitte i el de Kreuzberg va ser ocupat. Avui en dia a part de ser l’allotjament de viatjants i famílies locals (en total unes 50 persones), s’ha convertit en un centre cultural, sala de concerts i cinema. També compta amb una sala d’esport i un escenari, i el rocòdrom més antic de Berlín. [5] Malgrat que no tothom que viu en una casa ocupada té els ideals polítics que ens esperaríem trobar en aquest tipus de llocs, sí que és el cas majoritari. Passar-se per KÖPI i parlar amb la gent que hi viu, discutir temes d’actualitat i saber-ne més de la seva manera de viure, les seves experiències i contradiccions és sempre quelcom enriquidor.

És fàcil trobar gent de procedència diversa que viu temporalment a la casa i que us pot fins i tot ensenyar racons de Berlín que d’altra manera passen totalment desapercebuts.

Tres maneres de tirar endavant un projecte en comú, tres espais que promouen l’enteniment i la cooperació entre persones. Maneres de veure la vida més o menys criticables, en molts casos fora del que la majoria considera un camí possible però que demostren que hi ha alternatives al model actual. Si deixem enrere els prejudicis i obrim la ment en podem aprendre molt, tan d’allò que ens agrada i voldríem generalitzar com d’allò que no creiem correcte i voldríem evitar.

Rosa Mª Torrademé

rtorrato7@gmail.com

Foto de portada: East Side Gallery, autor: Eneko Sanchez

Bibliografia:

Entrevista a un anarquista de KÖPI-137 (anglès):

http://anarchism.pageabode.com/andrewnflood/audio-anarchism-struggle-kopi-berlin

Altres articles de Rosa Mª:

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s