Perseguint l’Edat Mitjana. Una ruta noctura.


Es veu que a Tarragona no tot és Tarraco, ens n’alegrem!

Persecucions, lluites, màgia, bruixeria, vandalisme, corrupció, brutícia, foscor… tot un seguit de mots apareixen a la nostra ment quan pensem en l’Edat Mitjana. Però sabem realment com vivien, què feien, la cultura del dia a dia?

L’empresa Argos Serveis Culturals presentà, el passat 23 de juliol, la seva nova ruta d’estiu, una ruta nocturna per diferents punts de la Part Alta de Tarragona, explicant la vida medieval de la ciutat però des d’una òptica molt interessant com ho són les vides de persones perseguides pel poder establert.

PERSEGUITS, aquí podeu veure’n el tràiler

L’Edat Mitjana a Tarragona es caracteritzà per un lleuger abandonament de la ciutat, establint-se la població al camp. Moment en el que s’extengué la cultura de la cura mitjançant les herbers medicinals i remeis casolans, coneixements que sovint eren les dones les que els havien adquirit. En altres paraules: les bruixes.

A partir d’aquí comença una ruta que ens endinsa en diferents sectors de la població i la societat medieval que eren mal vistos; ja sigui per la por, l’odi o, sobretot, per anar en contra dels interessos econòmics dels governs. Bruixes com a persecució de gènere, Templaris acusats d’heretgia, jueus odiats per la religió i l’ofici, i esclaus d’obra lluitant per la seva llibertat. Se’ns apareixen aquests personatges, aquestes vides passades, mitjançant petites representacions mudes, davant d’escenaris mítics de la ciutat, emplaçaments reals i històrics de la Tarragona d’aquella època.

IMG_20150723_232543
Call jueu. Fotografia pròpia

La primera parada ha estat el Camp de Mart, com a símbol i imatge del que seria el camp de les afores de la Tarragona medieval, plenes de poblats de remeieres i el culte a les herbes. Després la part darrera de la Catedral, ben a prop de la torre de l’arquebisbe, que era la casa d’un templer. L’auge d’aquests monjos-militars fou tal que acabaren dominant i controlant la banca, fet que els portà problemes amb certes potències europees, que tenien deutes econòmics i preferiren acusar-los d’heretgia per tal de no haver de pagar. La propera parada va ser el call jueu, gairebé una ciutat paral·lela a l’interior de la ciutat en sí. Molts d’ells eren metges que marxaven a Iran a aprendre’n la professió, la majoria, però, eren prestamistes i usurers, fet que comportà desavinences i persecucions no només de caire religiós, sinó també social i econòmic. L’última parada fou a la portalada de la Catedral de Tarragona, construïda i ornamentada al voltant de l’any 1370 pel taller de Jaume Cascalls. Aquest, portava el negoci amb obrers esclaus, ja que la compra de persones era quelcom quotidià en aquella època. D’aquí s’esdevé la història de Jordi de Déu, esclau al que Cascalls donà la llibertat, acabant creant ell mateix un taller propi.

Secrets, misteris, persecucions… tot un entramat social que se’ns presenta a mode de petites escenes nocturnes; un passeig diferent per aquesta ciutat, una proposta històrica per a aquest estiu calorós!

Aquí podeu veure la galeria d’imatges que feren de la visita. Fotografies de Gabriella Nonino. La fotografia de portada és d’ella.
– Vídeo de la realització de la còpia de l’escultura d’un infant provinent del Panteó Reial del Monestir de Poblet, atribuïda a Jordi de Déu, feta per Jesús Mendiola de MV ARTE per a la visita

Guiomar Sánchez

Altres articlesde Guiomar:
Picasso, Dalí i bloggers
Descobrint Santa Maria del Pi

Castellano English
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s