París en 48 hores


Castellano English

Objectiu: Tarragona – París – Tarragona

Temps disponible: 4 dies

Pressupost inicial: 150€/persona (4 viatgers)

Distància total a recórrer: més de 2000 km

L’aventura comença un divendres de bon matí comprant aprovisionaments pel llarg viatge que ens espera. Seguidament comencem a recollir els companys que queden per completar l’equip, primera parada Tarragona ciutat, segona parada Cerdanyola del Vallès i finalment, rumb cap a la Jonquera.

Segons el GPS queden més de deu hores de viatge i hem començat amb l’indicador superant els mil quilòmetres de trajecte, però malgrat que aquestes xifres ens podrien cohibir en un primer moment, en el fons sentim aquella estranya emoció i neguit en positiu de quan hom emprèn un viatge d’aventura, amb pocs paràmetres fixats d’antuvi i sabent que passi el que passi l’important és gaudir de cada instant.

Passats els Pirineus, entrem a Occitània, terra de joglars i trobadors, de relleu muntanyós banyat pels colors de la primavera i castells medievals esperant la tornada de la seva època gloriosa. Per ambientar escoltem Lou Dalfin i Goulamas’k dues bandes que segueixen lluitant per la normalització de la llengua occitana i el reconeixement d’Occitània com a entitat nacional.

Deixant enrere el massís central francès i perduts en algun punt entre Clermont-Ferrand i Vichy, gaudim de les vistes mentre sopem i recuperem forces per encarar el tram final de l’aventura. I passada la mitjanit arribem a destí sense imprevistos destacables i amb moltes ganes de començar a descobrir la ville lumière.

Dissabte

El despertador sona a les 7:30 i el primer valent s’aixeca direcció dutxa. De la resta alguns fan el ronso mentre d’altres es lleven mig resignats mig adormits. Ens allotgem en un poblet a uns vint quilòmetres de París anomenat Saulx-les-Chartreux, Chartreux? sona bastant a Chartreuse, no tarragonins? i amb raó ja que Chartreux traduït del francès fa referència a Cartoixa o més concretament a l’ordre religiosa de la Cartoixa, la mateixa ordre que fabricava el licor que tan bé coneixem i que va adquirir els terrenys del poble l’any 1264 i s’hi va establir fins l’any 1379 [1].

IMG_2481
Jardins de Luxemburg. Fotografia pròpia

Per arribar al centre de París ens mourem amb transport públic per comoditat, no obstant l’estació de tren de rodalies més propera és al poble del costat de Saulx-les-Chartreux, un indret anomenat Palaiseau així que no ens toca cap altre remei que arribar allí amb el cotxe. Amb els bitllets a la mà, entrem en un tren que ens durà fins a la nostra primera parada: la plaça de la benvinguda (quina ironia!) o Place Bienvenüe. De camí al museu d’art modern Pompidou fem una parada per gaudir dels Jardins de Luxembourg on ens sorprenem de la gran activitat física que hi té lloc, des de gent practicant ioga, arts marcials de tot tipus, jogging i fins i tot un espai amb poltres.

És cert allò que diuen que els francesos seuen de cara al carrer en comptes de cara a cara? Sí i no tan sols això sinó que en comptes de bancs o cadires fixes, als jardins públics hi tenen cadires mòbils que hom pot col·locar a gust.
Desviant-nos un pèl de la ruta directa, arribem a la catedral de Notre-Dame, a la vora del riu Sena i ens endinsem en el barri llatí per dinar, no sense abans fer un tomb per una de les motes zones d’artisteo que té París, ens referim a la plaça des Voges, a prop de la Bastille, un excel·lent lloc per degustar el primer croissant francès de debò.

El museu o centre Georges-Pompidou [2], construït amb l’objectiu de dinamitzar el quart districte de París, una zona deprimida econòmicament i social, fou  inaugurat l’any 1977. S’hi poden trobar obres de Picasso, Joan Miró, Brancusi, Modigliani, Matisse, Francis Bacon i Jean Dubuffet entre d’altres. Val la pena dedicar-li almenys mig dia i l’entrada és gratuita per als menors de vint-i-sis anys.

Com que el temps acompanya i tenim ganes de viure l’ambient urbà de la metròpoli francesa, ens encaminem cap al barri de Montmatre coronat per la Basílica del Sagrat Cor, una de les zones més elevades de la ciutat i com és d’esperar, també una de les més turístiques. A mesura que la pendent dels carrers va augmentant també ho fa el caràcter bohemi de l’entorn. Botigues petites i colorides, cafès al més pur estil Amèlie, gent asseguda a les taules (i ocupant la meitat de la vorera) bevent vi…i finalment ens trobem a la base de l’escalinata que puja fins a la basílica. Després de fer l’últim esforç ja ens podem asseure a gaudir de la panoramica de París i a constatar que en el fons hi ha coses que no canvien ja siguis a Barcelona, Budapest o París: els venedors ambulants de begudes, bastons de sèlfie i souvenirs han fet de l’escalinata el seu mercat, els acompanyen alguns músics de carrer que ajuden a que el moment es transformi en vivència.

Es fa tard (ja són passades les set de la tarda) i cal afanyar-se si es vol sopar, no oblidem que a l’europa continental són bastant estrictes amb els horaris sigui l’època de l’any que sigui. De baixada i de casualitat, ens trobem amb el Moulin Rouge i el cafè de l’Amèlie, no podem evitar somriure i alegrar-nos de la visita que ens ha fet la fortuna. Les hores van passant i el sol va desapareixent per la línia de l’horitzó, és hora de descobrir el París nocturn. Per acabar el dia és molt recomanable passejar i observar els colors de la nit francesa  o simplement seure en bona companyia a la vora del Sena mentre es gaudeix d’un borgonya o d’un bon xampany.

Diumenge

IMG_0883
Interior Saint Chapelle. Fotografia pròpia

Segon i últim dia per viure París. Esmorzem amb calma però sense oblidar que tenim el temps just. La primera parada és La Sainte-Chapelle o un “bocinet de cel a la terra” segons alguns entesos. Una capella gòtica del segle XIII construïda pel albergar les relíquies del rei Sant Lluís de França (també conegut com Lluís IX). Aquest temple és l’estrella del moviment gòtic radiant (rayonnant en francès), un submoviment del gòtic típic francès, caracteritzat per la minimització dels contraforts i l’augment del nombre de vitralls i conseqüentment de la quantitat de llum que podia entrar a l’interior de l’edifici. Es busca un efecte de lleugeresa i riquesa, superant l’austeritat i certa pesadesa de l’etapa precedent. [3]

Avui ens interessa dinar aviat per poder aprofitar millor la tarda així que ens dirigim a una Crêperie per tastar un dels elements culinaris més típics de França. Recuperades les forces, ara ja estem en condicions de visitar el gran museu del Louvre. Després de fer la llarga cua reglamentària i de comprar l’entrada si som majors de vint-i-sis anys, ens endinsem en un dels museus mundialment més apreciats i concorreguts. Per evitar agobiar-nos des d’un bon principi comencem la visita per la segona planta i anem baixant. La crême de la crême del museu es troba a la primera planta: Da Vinci, Delacroix, Dürer, Von Fontainebleau, De la Tour, Gericault i un gran etcètera més. Clarament massificada, aquesta planta s’ha convertit en la rambla del Louvre i la Gioconda en la seva font de Canaletes. Finalment, una gran col·lecció d’escultures clàssiques juntament amb obres de diverses civilitzacions antigues (Egipcis, Perses, Àrabs…) completen l’oferta del museu.

Tres o quatre hores són poc temps per ni tan sols poder apreciar un quart de la riquesa del museu del Louvre però sí que és temps suficient per fer-se una idea dels continguts i de les prioritats per la següent visita. En sortir del recinte, és recomanable caminar pels camps Eliseus per alleugerar l’atabalament que tanta informació junta ens hagi pogut produir, a més podrem contemplar l’obelisc egipci de la plaça de la concòrdia (del qual un dia us explicarem la seva història), i si no patim problemes oculars fins i tot podrem donar per vist l’arc del Triomf. Des d’allà, i ja de pas és bona idea encaminar-se cap al monument més conegut de París: La Torre Eiffel.

Ja ben entrats a la tarda, és hora de fer una parada llarga i gaudir de la gespa dels jardins propers a la Torre Eiffel. Podem acompanyar el moment amb una crêpe dolça i brindar amb xampany que novament els venedors ambulants ens oferiran infinitud de vegades, gots de plàstic inclosos. I compartir una posta de sol a París en un dia d’estiu amb gent que estimes és un regal que portaràs sempre amb tu i que recordareu per molts anys que passin.

Per acomiadar la ciutat i aprofitant que casualment és el dia de la música a tot l’estat francès (21 de juny), ens apropem a alguns dels concerts a l’aire lliure que s’han programat. Constatem el gran ambient que hi ha i la diversitat d’estils que es poden arribar a unir en poques desenes de metres. Altaveus a fora dels locals d’oci, gent de tot arreu ballant i cantant al mig del carrer, gent preparant i venent entrepans al mig d’una plaça, rostint carn, grups de joves fent cercle i movent-se a ritme de hip-hop…

París…

J’aime la nuit avec passion. Je l’aime comme on aime son pays ou sa maîtresse, d’un amour instinctif, profond, invincible. Je l’aime avec tous mes sens, avec mes yeux qui la voient, avec mon odorat qui la respire, avec mes oreilles qui en écoutent le silence, avec toute ma chair que les ténèbres caressent. Les alouettes chantent dans le soleil, dans l’air bleu, dans l’air chaud, dans l’air léger des matinées claires. Le hibou fuit dans la nuit, tache noire qui passe à travers l’espace noir, et, réjoui, grisé par la noire immensité, il pousse son cri vibrant et sinistre.
Le jour me fatigue et m’ennuie. Il est brutal et bruyant. Je me lève avec peine, je m’habille avec lassitude, je sors avec regret, et chaque pas, chaque mouvement, chaque geste, chaque parole, chaque pensée me fatigue comme si je soulevais un écrasant fardeau.
Mais quand le soleil baisse, une joie confuse, une joie de tout mon corps m’envahit. Je m’éveille, je m’anime. A mesure que l’ombre grandit, je me sens tout autre, plus jeune, plus fort, plus alerte, plus heureux.

Guy de Maupassant

Equip de redacció

 Bibliografia:

[1] https://fr.wikipedia.org/wiki/Saulx-les-Chartreux

[2] https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Georges_Pompidou

https://www.centrepompidou.fr/fr/Le-Centre-Pompidou#744

[3] https://es.wikipedia.org/wiki/G%C3%B3tico_radiante

I si voleu ambientar-vos, escolteu la nostra llista de reproducció del viatge:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s