Instagram vs. Art


A qui pertanyen les fotografies que penges a Internet? Segons les condicions de servei de Facebook ells poden fer us gratuït de qualsevol imatge que pengis a les seves xarxes socials, tot i que no les vendran a tercers. Per tant, amb coneixement de causa o no, estàs renunciant als drets totals sobre les teves pròpies imatges. Però què passa si algú altre decideix utilitzar aquestes imatges? Sense un control total sobre els drets d’imatge, pots realment omplir una queixa formal? Tothom hauria de ser conscient que tot el que es publica a Internet esdevé propietat pública o d’ús col·lectiu, però al mateix temps hauríem de trobar una manera per controlar quan algú en treu un profit il·lícit.

El robatori d’identitat és probablement un dels resultats més senzills fruit d’aquesta tendència. Tot i que apoderar-se de la identitat d’algú altre per al propi benefici (o per simple diversió?) era ja una forma de frau molt abans de la invenció d’Internet. Les xarxes socials d’avui dia ho fan més fàcil i indetectable. Un clar exemple seria el cas de Leah Palmer, una noia que es va endinsar en una relació on-line a llarga distància, tot basat en l’estil de vida que mostrava el seu perfil d’Instagram. Una llàstima que ella no existís realment i les 900 fotografies publicades al seu compte entre 2012 i 2015 en veritat pertanyessin a una dona casada resident a Dubai. Espantós com pot sonar el descobrir que algú està pretenent de viure la teva vida, com a mínim en aquest cas no n’estaven traient profit econòmic.

Més indignant seria descobrir que una de les fotografies que vas penjar al teu Instagram s’ha venut a la Frieze Gallery de Nova York per $90.000. Això és el que ha passat amb New Portraits, una de les més recents exhibicions de l’obra de Richard Prince. Nascut el 1949, aquest pintor i fotògraf Americà ha estat sempre polèmicament conegut per les seves refotografies: l’ús i mínima alteració de la feina d’algú altre per crear la seva obra, donant tot un nou significat i expressió a la imatge original.

 Patrick Cariou photographs of Jamaican rastafarians altered and exhibited without consent by Richard Prince. Photograph: Canal Zone through The Guardian
Fotografies de Patrick Cariou alterades i exhibides sense consentiment per Richard Prince. Font: Canal Zone a través de The Guardian

L’apropiació artística no és res nou. Amb els ready-mades de Marcel Duchamp com a punt de partida, grans noms de l’Art Contemporani com Andy Warhol o Damien Hirst han utilitzat obres prèvies per crear-ne la seva pròpia amb poc canvis, o cap en absolut; mentre que el cas jurídic de Jeff Koons el 1992 defenent la seva còpia d’una fotografia d’Art Rogers ja va establir un procediment legal per fer front a les batalles legals de dret d’imatge artístic. Aquest cas també va servir com a referència quan Richard Price va haver de defensar-se en judici per una infracció de copyright contra Patrick Cariou, les fotografies rastafaris del qual ell havia alterat lleugerament per a la seva exhibició a la Gagosian Gallery. Prince va guanyar el cas en el segon apel doncs l’obra va ser considerada suficientment transformativa.

Però quan “el ric home blanc” (tal com l’etiqueta Anna Collins, uns dels seus subjectes artístic a Instagram, en una entrevista amb Business Insider) roba la feina d’aquells que amb prou feines poden anomenar-se artistes a si mateixos i tenen poca o gens veu per presentar batalla, hi ha tan sols alguna raó de pes per endinsar-se en una batalla legal?D’una banda ell està traient un gran profit a partir de la feina d’algú altre amb només una mínima alteració, i aquesta gent pot (molt probablement) necessitar els diners més que ell. De l’altra banda, aquesta és la paraula exacta: els diners són la clau d’aquest problema. És l’ús de les imatges el que resulta insultant o el benefici econòmic que se’n treu? En les xarxes social d’avui dia estem molt familiaritzats amb conceptes com re-post, re-blog o re-tuit; tots ells una manera consentida d’apropiament de la mateixa manera que Richard Prince està fent amb la seva nova col·lecció. El que marca la diferència és que en aquest cas n’està fent una fortuna, però és així com funciona l’artista Contemporani. Ell està agafant un element que li agrada, adaptant-lo al seu estil de treball (que ja és la apropiació en si) i en donar-li un nou sentit i context, gràcies a la seva trajectòria prèvia, pot ser comprat a preus tan elevats.

Ser comprat aquí és diferent de vendre, doncs en el món de l’art una obra només val allò que algú està disposat a pagar per ella. SuicideGirls, un dels comptes d’Instagram del qual Prince n’ha robat un considerable nombre d’imatges, ha seguit el job ara aprofitant l’oportunitat de vendre les seves versions impreses a $90 de les mateixes fotografies que Prince els ha robat, amb els beneficis d’aquesta iniciativa destinats a caritat. La substancial diferència de preu és només el resultat de la seva diferència en quant a fama dins del món del art, però en certa manera s’estan copiant mútuament les unes a l’altre. Richard Prince està utilitzant les seves imatges mentre que les SuicideGirls estan robant l’estil de presentació d’aquestes imatges. De la mateixa manera que Prince no tindria obra sense aquestes fotografies d’Instagram, les SuicideGirls no n’haurien tret un (caritatiu) benefici sino fos per la idea de Prince de convertir les imatges en grans versions impreses i vendre-les.

Twitter feed from MissySuicide, one of the SuicideGirls
Twitter feed de MissySuicide, una de les SuicideGirls

Però i si això t’hagués passat a tu? Potser et sentiries orgullós que un artista de renom hagués considerat la teva fotografia suficientment bona com per convertir-la en una obra d’art de milers de dòlars; o potser estaries furiós de que un desconegut s’estigués forrant a costa teva.

Ricard Gispert

@ricardgispert

Castellano English
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s