Descobrint Santa Maria del Pi


Enmig del brogit frenètic d’una Barcelona turística, entre terracetes de paella, els flashos constants dels que la visiten i les corredisses dels que l’habiten, hi trobem certs recintes de pau, petits espais de quietud enmig de la velocitat urbana. Un d’aquests llocs és una petita església gòtica. La Basílica de Santa Maria del Pi.

Ens trobem davant d’una església d’estil gòtic català, construïda amb pedra de Montjuïc. S’edifica durant el segle XIV, iniciant-se al 1379 arran d’una dotació del rei Pere IV d’Aragó -tot i que es troba la primera documentació a l’any 987, ubicada des del portal sud del Cardus romà de Barcino; es creu que ja al segle IV existia una petita capella –segurament d’estil romànic- al voltant de la que s’establí un dels primers ravals de la ciutat fora de les muralles, anomenat Vila Nova del Pi.

 11297671_998094106868767_274577674_n

A l’interior ens trobem una basílica de planta saló, és a dir que no es troba configurada per naus central-laterals sinó per una mateixa nau envoltada de capelles. Això li dóna una sensació de lleugeresa i amplitud d’espai. Un altre aspecte a destacar és la rossassa central, del segle XIV però destruïda durant l’incendi del 1936 i reconstruïda per Josep Maria Jujol seguint l’estil dels monestirs de Sant Cugat i de Pedrables.

Els murs són gruixuts i pesants, amb poca decoració però d’una gran esveltesa, com ho és l’estil d’aquell moment. A més a més, es tracta d’una construcció fortificada, sobretot per les grans parets i el campanar –del XVI, construït en base al model de les torres d’homenatge dels castells senyorials, degut a les possibles incursions i assetjaments a la ciutat. A més a més, patí greus desperfectes en el transcurs de la història de la ciutat, especialment durant el setge de la guerra de successió al 1714.

11289542_998094083535436_632977008_n
Campanar. Vista exterior

L’ús defensiu dels campanars era molt habitual gràcies a l’alçada, que els feia idonis com a torres de vigilància, i a les mateixes campanes, que servien d’avís als ciutadans. Exemples que ens mostren clarament aquest aspecte més aviat militar de l’edifici són les espitlleres que ens anem trobant mentre pugem per l’interior del campanar, una construcció de 54 metres d’alçada i de forma octogonal, amb diverses sales en cadascun dels pisos del cos d’aquest.

Al centre de cadascuna de les plantes trobem un òcul central el qual servia –i serveix- per transportar elements diversos. A dalt de tot corona el conjunt una terrasseta des d’on es veu Barcelona des de tots els angles, donant així una visió completa de la ciutat i els voltants als vigilants de l’època, i deixant-nos a nosaltres una visió fantàstica dels elements arquitectònics principals de la ciutat.

Santa Maria del Pi pertany a Barcelona, als habitants d’aquesta ciutat, que hi condensa, junt amb ells, gran part de la història de la regió. No es estrany veure com edificis religiosos adquirien tocs civils o fins i tot militars, i a l’inversa. Des de sempre la part utilitària i quotidiana, de defensa i de salut, sempre han entrellaçat l’arquitectura, els edificis, i la societat al voltant de la que viuen. Exemples d’això els trobem per tot arreu; existeix un estret vincle entre els edificis i el seu entorn, la ciutat en la que es troben i la gent que els envolta, amb qui conviuen, és per això que si ens fixem bé en els edificis que veiem al nostre voltant podrem veure petits detalls, elements que reflecteixen aquesta història, el pas del temps, fets i esdeveniments i, no només això, també l’empremta de la gent, la utilitat i la necessitat per formar part, com un engranatge més, de la societat, de la gent, de nosaltres.

Text i fotografies Guiomar Sánchez

Altres articles de la Guiomar
Flashback. Els mil i un objectius de Leopoldo Pomés
Darrere el cinema i més enllà

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s