Inaugurat el nou centre de documentació sobre el Nacionalsocialisme a Munic


English Castellano

Coincidint amb el 70è aniversari del final de la segona guerra mundial, els amants de la història del segle XX que passin per la ciutat de Munic ja tenen a disposició un nou centre de documentació sobre el Nacionalsocialisme (NS).

Si Alemanya és coneguda per quelcom en especial, i no parlem ni de cervesa ni de Wurst, és pel tractament del seu passat històric recent. Malgrat haver començat tard (en acabar el conflicte es va tendir durant molts anys al silenci i a l’oblit forçat) i tenir encara deficiències profundes (malgrat que els judicis de Nuremberg van ser inèdits per l’època i exemplars, molts nazis i col·laboradors mai van ser jutjats), s’ha de reconèixer l’esforç que tant institucions polítiques com associacions civils han fet per tal de documentar el període i homenatjar les víctimes del NS.

Com diuen els alemanys, és la seva manera de rendir comptes amb el passat, procés que continua avui en dia, especialment en els programes educatius de secundària (es dediquen tres cursos a estudiar tots els fets històrics del període i les seves conseqüències i és obligatori visitar un camp de concentració en horari lectiu).

Amb l’apertura d’aquest nou centre de documentació, el segon després del de la ciutat de Colònia, Munic s’enriqueix d’un espai únic on es tracta en profunditat la relació de la metròpoli amb el NS. I no és casualitat que hagi estat en aquesta ciutat del sud d’Alemanya on s’hagi decidit ubicar el nou edifici ja que si Berlín va ser la ciutat de l’agonia i la fragmentació, Munic va ser el bressol i la capital del moviment (aquest últim títol li va ser atorgat oficialment pel mateix Adolf Hitler l’any 1935).

Però quin paper va jugar la capital bavaresa realment en la fundació, l’auge i la carrera imperialista bèl·lica del partit nacionalsocialista (NSDAP)?

imatge2
Plànol de l’edifici

Per respondre aquesta i altres preguntes l’edifici compta amb quatre plantes (tres d’exposició permanent i una d’exposició temporal) ordenades cronològicament, on s’analitzen diversos fets (publicacions en premsa, cartells propagandístics, documents legals, fotografies, vídeos,…) i s’intenta construir una relació de causa-efecte malgrat que, com en tots els fets històrics, el resultat final és un cúmul de situacions que coincideixen en l’espai i el temps.

La visita comença a la quarta planta, dedicada a les conseqüències que la gran guerra (1914-1918) va tenir sobre Munic i Baviera en general. Com a punt de partida serveix bastant per situar-se en el context històric i veure les diferents forces i interessos presents en l’època. La caiguda de la monarquia i la declaració de l’estat lliure de Baviera (1918), juntament amb la proclamació de la república de Weimar a tota Alemanya (1919) i el tractat de Versalles (1919) ja eren tots ells elements suficients per crear un polvorí. Si a tot això a més li sumem els efectes de la revolució russa (1917) és fàcil dibuixar una imatge de gran inestabilitat i incertesa política, molts canvis bruscos en poc temps per una població de tarannà més aviat conservador.

Continuant amb el recorregut, la següent planta (1919 – 1932) s’endinsa en l’evolució del partit dels treballadors alemanys (DAP: Deutsche Arbeiterpartei) i de com Adolf Hitler va esdevenir el seu líder refundant-lo l’any 1921 en el que esdevindria el NSDAP (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei). Un partit minoritari de tendències racistes i antisemites que amb Hitler i la seva retòrica començà a ser conegut no solament a Munic sinó a la resta del país. El moment culminant d’aquest període va ser l’anomenat Putsch de Munic o intent de cop d’estat (1923) liderat per Hitler, el qual fracassà estrepitosament i provocà la detenció d’aquest últim.

Deu anys després el NSDAP obtindria un 37.3% de vots en les eleccions federals amb Hitler com a candidat i aquest seria posteriorment proclamat canceller d’Alemanya. La mostra contextualitza aquest ascens i aporta material tan gràfic com escrit on, entre d’altres, es demostra el continuat suport, moral i econòmic, que la burgesia va donar al dictador. La crisi econòmica mundial   jugà també un paper decisiu provocant una alta inflació i fent que cada cop més, la població civil busqués solucions desesperades i diposités la seva confiança en la figura d’un salvador.

imatge6
Putsch de Munic (1923). Imatge de la plaça central de la ciutat (Marienplatz)

L’exposició permanent conclou amb l’última etapa del NS en que Hitler esdevé canceller d’Alemanya i comença el terror (1933-1945). S’intenta descriure el dia a dia de la població general, totalment immersa en la propaganda, i de com el règim nazi va intentar entrar en la vida privada dels ciutadans creant organitzacions socials pel temps lliure i premiant-los amb béns embargats a jueus. Aquesta dicotomia de la societat entre una part privilegiada de població afavorida per tot l’aparell NS i els horrors que vivia l’altra (presos polítics, homosexuals, gitanos, jueus,…) mostra els grisos que tot període històric té i com la perspectiva sobre un mateix fet pot ser totalment diferent depenent de qui la visqui.

A part de la repressió generalitzada i de la constant violència del moment, és important destacar el paper de la resistència política, la qual mai va deixar d’existir malgrat els fracassos que va anar acumulant al llarg dels anys. De la documentada en el centre destaquem la dels germans Scholl, dos universitaris amb prou valor per repartir fulletons antifeixistes a costa de la seva vida, comunistes que van seguir publicant diaris i escriptors locals com Thomas Mann, sempre crític amb el règim.

Sens dubte aquest centre de documentació és un pas endavant i un acte de justícia universal, un lloc on aprendre amb documents verídics i històries personalitzades (per ampliar la informació hi ha un centre d’aprenentatge a la planta -1 de l’edifici). Munic és hereva d’un passat dur i tràgic però oblidar no és la solució i realment és una satisfacció que tant el govern municipal, regional i estatal hagin apostat per fer realitat un projecte d’aquesta magnitud, no només pel coneixement que pugui arribar a albergar sinó pel que un lloc així representa per un país com Alemanya i per la resta de països que caldria que seguissin els seus passos.

                                                                              Fotografies i text: Rosa Mª Torrademé
rtorrato7@gmail.com

Links (només en anglès i alemany): http://www.ns-dokumentationszentrum-muenchen.de/centre

propaganda_antijueva
Lleis anti-jueves del període

Altres articles de Rosa Mª
– Notes sardes | Paolo Angeli
Per idea, i senyores, esquerrà
Porteu-vos bé o en comptes de St Nicolau vindrà el Krampus

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s