Vivim en una cultura patriarcal. La neutralitat no existeix.


cultura:
1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte.
2 f. [LC] [PE] Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.
1 f. [LC] [AN] [PE] Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.
 [CO] [LC] cultura de massa Cultura que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l’acceptació de la major part de la societat. (Diec)

patriarcal:
adj. [LC] [RE] [AN] Relatiu o pertanyent als patriarques, a la dignitat de patriarca o al sistema del patriarcat. Costums patriarcals. Església patriarcal. (Diec)
patriarcat
Se trata de un sistema que justifica la dominación sobre la base de una supuesta inferioridad biológica de las mujeres. Tiene su origen histórico en la familia, cuya jefatura ejerce el padre y se proyecta a todo el orden social. (Pikara)

Les societats [1] actuals occidentals són societats androcèntriques. La mesura de totes les coses és l’home. On les dones estem relegades a un segon pla. Això ve de lluny i no tenim ni prou espai, ni sincerament creiem que siguem les més indicades com per ara fer aquí un breu repàs històrico-antropològic al respecte.

Que visquem en una cultura fortament patriarcal és un problema. Un problema perquè això vol dir que hi ha persones de primera: els homes, i persones de segona: les dones.

Persones que pel simple fet d’haver nascut amb un sexe (biològic) determinat ja se’ls hi atorga unes capacitats, habilitats, característiques, una manera de ser i de fer, d’expectatives, limitacions i funcions determinades dins la societat que construeix el gènere (social), dins del binomi “home” i “dona”. Una societat que atribueix superioritat als homes sobre les dones, una societat masclista, en que des del minut 0 les dones patiran unes opressions determinades que les acompanyaran al llarg de tota la seva vida: el masclisme.

Aquesta socialització diferenciada és sexista[2] i és clau per entendre perquè seguim vivint en una cultura masclista i patriarcal.

La socialització és aquell procés mitjançant el qual els individus, els nens i nenes, adquireixen les normes socials de comportament de la societat en la que viuen i les integren a la seva personalitat i identitat així com al procés pel qual assoleixen l’adaptació a l’entorn social. La socialització es divideix en primària i secundària, essent la primera etapa la que té lloc a l’entorn familiar, durant els primers anys de vida, en l’etapa de la infantesa; a partir de l’adolescència s’inicia la socialització secundària que també té gran influència en la construcció de la identitat de la persona, les seves expectatives, les seves formes de relacionar-se, de pensar-se. Els agents que contribueixen a la socialització, coneguts com agents socialitzadors són persones i institucions [3], en un sentit ampli, com ho és també la família. Aquesta acostuma a ser la més esmentada juntament amb l’escola, però no podem oblidar-ne d’altres altament influents com la publicitat, la religió, els mitjans de comunicació, les cançons, els llibres, els jocs, etc.

Què passa però, quan aquesta cultura és altament discriminatòria o injusta per a més de la meitat de la societat? Què passa quan sota la protecció de “és tradició, sempre s’ha fet així” es segueixen legitimant discursos, pràctiques i realitats que consoliden la desigualtat i les violències? Això és el que passa amb la cultura patriarcal. I pel fet que és cultura hem d’acceptar eternament pràctiques socials que situen a les dones en un segon pla, en inferioritat als homes? No és clarament una contribució a la reproducció d’un model concret de societat patriarcal i masclista?

Per nosaltres, i per sort per molta altra gent, no n’hi ha prou, ni és raó de pes que una pràctica o costum sigui tradicional, per a que sigui vàlida, justa o legítima.

Mentre la cultura hegemònica segueixi sent masclista i patriarcal, caldrà posar-la en dubte i qüestionar-la. Acceptar socialment qualsevol tipus de pràctica que no aposti per la igualtat no s’hauria de permetre només pel fet de ser tradició.

Per què no creem i donem suport a noves formes de relacionar-nos, de pensar-nos, de construir identitats, d’educar, noves tradicions? Formes més justes, que tractin tothom amb igualtat de condicions, i que promoguin valors d’equitat i justícia social, capacitat crítica i de decisió?

Aquesta afirmació, que la cultura hegemònica actual és masclista, per nosaltres tan obvia, no sempre suma sinó que sovint genera rebuig i enemistats. Costa molt qüestionar i trencar amb el mapa, els conceptes i les relacions que ens han donat per entendre el món, per explicar (i justificar) què passa i per què passa. Tenim algunes creences tan inculcades i tan endins que fer l’exercici i l’esforç de pensar que “no és natural, que no té perquè ser així” esdevé una revolució.

images

Parafrasejant a Neruda podríem dir “I tu em preguntes què és cultura? Cultura ets tu” . És a dir tot ho és; i moltes vegades aquesta empara o serveix d’excusa per mantenir l’status quo, per no canviar res. Ah! és que és una tradició. Ah! És que sempre s’ha fet així! Ah, no n’hi ha per tant!

Nosaltres, com a individus i com a persones que formem part de grups i col·lectius, des de la família, a l’AMPA, a la feina, o al gimnàs podem fer com si la cultura no formés part de tot això o com si fos quelcom estàtic, impossible de canviar o podem ser agents de canvi i transformació, tot qüestionant i desmuntant aquells elements de la cultura i culturals que siguin injustos i sexistes (o injustos i racistes, però ara ens estem centrant en desigualtats de gènere) i proposant models, referents i pràctiques més justes.

En definitiva, a les nostres mans hi ha una part gens menyspreable de la solució i, per tant, a les nostres esquenes hi ha d’haver una part de la responsabilitat. Els canvis no es produeixen sols, s’han d’impulsar i no és senzill canviar allò que, com dèiem, porta tota la vida fent-se d’una manera determinada, però estem fermament convençudes que aquests canvis són possibles i que passen sens dubte per la consciència, per la voluntat de transformació i la justícia, per assenyalar i enumerar les desigualtats i discriminacions, per incorporar la mirada coeducativa en cada cosa que ens envolta i tractar de transformar-la amb valors d’igualtat i perspectiva de gènere.

No podem triar si volem formar part de la cultura de la societat en la que vivim, però si que podem decidir si, des de la complicitat del silenci, la perpetuem i consolidem, o des de la consciència i el compromís fem tot allò possible per canviar-la. Com deia el capità enciam, els petits canvis són poderosos i l’enderrocament del patriarcat i tocar de mort, fins enfonsar-la, la cultura masclista actual passa per aquí.

Júlia Mas i Judit Terés
Co-fundadores de Projecte ella

________________________________________________________________________________

[1] Aclariment: quan parlem de societats actuals ens referim concretament a societats occidentals segle XXI.

[2] sexisme (diec)
m. [PS] Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d’unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió.
m. [PS] Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

[3] institució
f. [LC] [DR] [AD] Acció d’instituir. La institució d’un orde religiós.
[LC] [DR] [AD] institució d’hereu En un testament, nomenament d’hereu.
f. [AD] Organisme que du a terme una funció d’interès públic. Els hospitals són institucions útils.
f. pl. [AD] [DR] Conjunt de formes o estructures socials tal com són establertes per la llei o el costum.
[LC] [DR] [AD] institucions d’un país Lleis fonamentals que el regeixen.
[LC] [DR] [AD] institucions de dret civil Elements fonamentals de dret civil.
f. [SO] Categoria social conformada pel conjunt de pautes sistematitzades de conducta d’un grup d’individus relacionats per vincles de parentiu, econòmics, culturals o altres, que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica. (Diec)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s