CCOO: 50 anys d’història de Catalunya


El 20 de novembre de 1964 un grup de treballadors, de dones i homes, de diferents empreses es van reunir en el teatre annex a l’església de Sant Medir, al barri barcelonès de Sants. Amb aquest acte van desafiar la falta de llibertats que imposava la dictadura franquista, sent aquest, el començament del que avui coneixem com a Comissions Obreres de Catalunya (CCOO). La història de Catalunya, des de 1964, no es pot explicar sense parlar de CCOO. Ja en la dècada dels 60 i 70, CCOO, es va organitzar com un moviment sociopolític per aconseguir organitzacions estables en els diferents sectors econòmics. La seva estratègia va ser la de inserir-se dins del sindicat vertical franquista, l’única «eina» laboral legal diluïda amb la patronal. En aquesta època les persones que pertanyien a l’organització eren perseguides i empresonades pel règim del general Franco, eren empresonades per recolzar les llibertats i drets que aquella dictadura no reconeixia. Cal destacar la seva mateixa il·legalització o el procés que es va conèixer com a «1001», on es van empresonar els principals dirigents sindicals.

CCOO.1
Plafons exposició. Fotografia: Genoveva Seydoux

Quan la transició política va arribar a Espanya el moviment sociopolític de Comissions Obreres va passar a ser una confederació sindical. En paral·lel a com es va fer a Catalunya, on es va definir com un sindicat de classe i general. Durant aquell temps va ser part essencial en l’organització de lluites en defensa dels drets laborals, nacionals i socials, reclamant l’amnistia, la democràcia i la lluita des dels llocs de treball per aconseguir que anessin, tots ells, de la mà. Segurament no hi hauria democràcia en aquest país sense el paper de tots els moviments, entre els quals cal destacar el sindical, perquè no hem d’oblidar que Franco va morir al llit, però el franquisme va morir al carrer a través de les lluites socials en les quals CCOO va jugar un paper fonamental. Des de llavors el sindicat lluita per millorar les condicions de vida i de treball de la classe treballadora. Encara avui dia és la peça necessària per poder dur a terme accions a nivell nacional i europeu, com són les diverses vagues generals que s’han fet per intentar parar les tres reformes laborals dels últims 8 anys.

Genoveva Seydoux
Plafó exposició. Fotografia: Genoveva Seydoux

L’exposició “CCOO: 50 anys d’història de Catalunya”, que es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, forma part de la celebració del 50è aniversari de la fundació del sindicat a Catalunya. En aquesta es destaca el paper del sindicalisme confederal que representa CCOO en la construcció de la Catalunya actual. En qualsevol cas, però, no s’explica una història institucional sindical, sinó que pretén explicar la història de la societat catalana en aquests últims 50 anys a través de les experiències de la classe treballadora del nostre país i de com aquests treballadors i treballadores compaginaven la seva vida personal amb la vida laboral i sindical. De tal manera que el sindicat evolucionava en paral·lel a com ho feia la pròpia història social, política i econòmica del país. Aquesta exposició i les celebracions del 50è aniversari no tenen per a la gent de CCOO un caràcter nostàlgic, sinó que són la base d’un projecte de present i de futur, ja que els sindicats de classe segueixen sent un dels pilars en l’articulació social catalana.

Laura Fages Hernández

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s