Paisatges interiors: Percepcions d’Intempèries


Vespre, set de la tarda, Reus. Centre neuràlgic del modernisme, bressol de Gaudí. Capital del Baix Camp. Hem quedat al Centre de Lectura, un espai de marcat estil modernista; dels primers Ateneus culturals de Catalunya, ubicat a la casa dels marquesos de Tamarit, en un dels carrers principals de la ciutat. Es tracta d’una biblioteca, centre cívic, centre expositiu i molt més. Allí ens hi espera l’Aida Marín, que ha col·laborat en el cicle expositiu Intempèries i que ens farà una visita comentada per Paisatges interiors, la segona de les tres mostres que aplega el cicle.

Intempèries fa referència al concepte d’arrelament -o la falta d’ell. D’un temps ençà la praxis vital, la manera de viure, de plantejar-se la vida, ha canviat de tal manera que s’han hagut de reformular algunes concepcions, com ara la idea de la geografia vital, que ve marcada pel nostre pas pel món i que es dissol enmig del planeta. L’exposició gira al voltant d’aquest concepte d’humanitat nòmada en la que ens estem convertint, ja sigui d’una manera volguda, o per necessitat o obligació. El cicle, doncs, ens pregunta i ens anima a reflexionar sobre l’actitud humana envers els viatges, però sobretot davant la vida i els reptes d’aquesta; i ho fa a través de l’experiència de cadascun dels artistes que omplen la mostra amb les seves interpretacions del món que els envolta i la vida que s’hi crea, i com ells la viuen i la perceben.

Paisatges interiors reflexiona a partir de les realitats dels diferents artistes, de l’existència i de com aquests la perceben i la viuen, l’engoleixen o la masteguen, l’escopeixen o la defequen i, després, en desprenen l’energia necessària. Quatre artistes i un espai, la Sala Fortuny, dins del Centre de Lectura. Mariona Moncunill, Arnau Casanova, Evru i Cristina Serra, entremesclant d’aquesta manera artistes novells amb d’altres d’acurada trajectòria.

Així, Mariona es pregunta quines plantes hi ha sota la neu. Hi seran? Aquest món interior, doncs, només el podrem creure, o no, a través de persones que les havien vist sota el sol. Creure en allò que no veiem, en un interior que desconeixem, imaginar-nos un món en el que, potser, no hi ha res. Ens convida a fer un acte de fe, o no, sobre l’espai que habitem.

Per la seva banda Arnau Casanova juga amb materials que ja han viscut la seva pròpia vida. Que ja han format part d’interiors i exteriors. Una finestra de fusta, que tancava, guardava, vigilava, l’interior d’una família de la Part Alta de Tarragona, per exemple, es converteix en el millor material per expressar les interioritats més personals d’un jove artista. Una obra molt matèrica mitjançant el collage, el frottage, el relleu de la pintura o els propis solcs de la fusta.

La fotògrafa Cristina Serra ens mostra fragments de cases de la Part Alta tarragonina, cases molt viscudes, d’aquelles que van ser nobles, proletàries i ara, segurament, d’artistes. No ens ho ensenya tot, ni molt menys, però ens exposa allò que és suficient. De la mateixa manera que amb l’obra de Mariona Moncunill, on les plantes es trobaven sota la neu, la nostra imaginació dibuixa, crea, construeix, dissenya, la resta de racons. A més, sempre hi apareix una finestra, una porta, perquè allò interior, en el fons, és allò que es contraposa amb l’exterior.

intemperiss vi
Interiors de Cristina Serra

Per últim trobem Evru, antigament conegut com a Zush, artista el qual el seu interior domina completament la obra; i no només les seves peces sinó tot el seu univers. Al voltant de la seva persona creà tot una percepció, una realitat paral·lela. Tot un seguit de detalls, de peces de tons càlides, suaus, que s’entrelliguen com neurones, creen una xarxa de fils, imatges oníriques, alfabet propi, que dóna com a resultat un conjunt inquietant i xocant.

intemperies IV
Paisatge interior d’Evru

Enmig d’una arquitectura del Reus modernista del segle XX podem gaudir d’un seguit de propostes a l’alçada de l’art més d’avantguarda. Paisatges interiors és la segona proposta del cicle Intempèries, que aquest divendres 20 de març a les 19h inaugura la tercera entrega, titulada Estranyaments, i amb obres d’Enric Llevat, Bruno Oller, Nil Bartolozzi i Patricia Dauder.

Gabino Martínez
Guiomar Sánchez

Altres articles dels dos autors:

Col·laborem al fanzine Arthur Rimbaud

Fotografia i activisme. Genoveva Seydoux

La ironia de la Pedrera #ElLyssitzky

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s