Per idea, i senyores, esquerrà


English Castellano

Hi ha paraules que toquen l’ànima. Hi ha melodies que recorren tot el cos deixant una sensació d’immensitat i buit. Hi ha nens que neixen sota una cortina de bombes mentre d’altres moren i maten entre filferros d’irracionalitat bruts de fang i de suor. Hi ha rics que s’empobreixen d’empatia i generositat i pobres que s’enriqueixen de coratge i d’humilitat. Hi ha homes pels qui una llengua és un símbol de poder i d’imposició i hi ha llengües que són poderoses sense imposar. Hi ha poetes que es fan artistes i artistes que es fan poetes.

Hi ha músics i actors, i actors que són músics. També hi ha Ovidis però tan sols un n’és Montllor.

Alcoi, 4 de febrer de 1942. Ovidi Montllor neix en un món convuls. Les potències mundials ballen la dansa de la mort i la destrucció i a casa la terra roman erma, encara sagnant les ferides de tres anys enrere. És temps de fam i de misèria, temps de caps cots i de por.

ovidi1
Ovidi Montllor, fotografia d’Isabel Steva, ‘Colita’

“Jo he sigut fill de família humil, com no n’hi havia ni per un abric, anava amb papers de diari dins la roba. La mare, abans de sortir de casa per anar a l’escola, em posava dos alls pelats a la boca. Per agafar calories anava mastegant allò, i a cent per hora a buscar la primera font.”

Infància dura i joventut sense futur. Quedar-se o marxar a l’aventura. Una porta s’obre a la gran ciutat, Barcelona. Un tiet exiliat retornat es converteix en la mà que l’estira a una nova vida. Pel matí servirà cafès al Ritz i per la tarda assajarà en grups de teatre independent.

Ai Barcelona, com en saps d’encisar, de crear aquell ambient que només els que t’hem viscut coneixem i sabem apreciar. Saps fer que els carrers bullin de vida i que l’espontaneïtat esdevingui d’inspiració.

I la gent. Gent amunt i avall, gent que saludes avui i que demà ja vola cap a un altre punt del planeta. La portera vídua que ha de vendre el poc que li queda per anar tirant. La veus i et compadeixes, li compres una guitarra que no saps tocar.

“Vaig anar a la cova del Drac, que era el lloc on es coïa el moviment de la cançó en català. Amb un bloc i un bolígraf puntejava els acords que empraven els cantants. Després a casa intentava reproduir-los amb la guitarra.”

 Música, composició, teatre i més endavant cinema. Ovidi Montllor va anar incrementant la seva carrera artística a mesura que s’anava donant a conèixer en l’ambient cultural de finals dels 60.

ovidi2
Ovidi Montllor, fotografia de Pep Fuster

Representant de la Nova Cançó, musicà diverses obres de poetes en llengua catalana com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estelles o Pere Quart. Les seves lletres són d’un realisme metafòric exquisit, la potència i gravetat de la seva veu transformen la tinta en quelcom solemne, experiències vitals narrades amb ironia i una crítica tenaç al règim franquista. L’Ovidi, com el coneixien els seus amics, fou un home cordial i modest, una veu sincera de justícia, que com amb molts altres ha passat, no rebé tot el reconeixement que mereixia en vida.

Aquest any en fa vint que ens va deixar, i aquí dedico el meu homenatge a un artista en majúscules, un esperit lliure que emprà el poder de les paraules per transformar el món.

A la vida [fragment]

Cante a la vida plena, des de la vida buida. Tanque els ulls, baixe el cap. La sang em puja al cap. I el cor em diu que SÍ. El cervell diu que SÍ. I tot en mi és un SÍ. Que mai no acabarà. Canto la vida-SÍ.

Autocrítica i crítica [fragment]

Tancat a casa la major part del temps, no sóc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo sóc qui sóc. Si vols veure’m, em veus. El meu treball el demostre com puc. I tant com puc, em done tot a ell. Millor, pitjor… El judici ja és vostre. I amb l’ofici, arribaré a ser vell. Llavors veure’m quina retribució em tocarà en tant que jubilat. Si dic això, és perquè com he dit, no sóc amant de llepar un sol dit. Jo sé que vaig amb les meues cançons saltant històries, saltant situacions. Ara dic groc, i després passe al verd. Sé que és difícil seguir-me l’explicat. Per tant, per tots, em vaig a presentar: Jo ací explique a la meua manera uns fets, un temps, una estima, una idea. Jo sóc l’artista. El cantant. El pallasso. 

Rosa Mª Torrademé rtorrato7@gmail.com

Per introduir-se més en l’obra d’Ovidi Montllor: Obra musicada: https://www.youtube.com/watch?v=cnCCwB0qASo https://www.youtube.com/watch?v=Y48unPlOfNw https://www.youtube.com/watch?v=RIfvn1WskV4 https://www.youtube.com/watch?v=bBcviwdzVqM Lletres: http://www.cancioneros.com/aa/365/0/canciones-de-ovidi-montllor Webs en general: http://idd007jc.eresmas.net/index.html Entrevistes (català): https://www.youtube.com/watch?v=Bibt6vvJi-k https://www.youtube.com/watch?v=S-ZvbRSBCRA Altres articles de Rosa Mª

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s