Raptes i monstres


Hi havia una vegada dues escriptores franceses que comparteixen crèdit per un conte que ha estat adaptat en llibres, pel·lícules, series de televisió, teatre i, fins i tot, musicals. Ens referim a Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve (1695-1755) i Jeanne-Marie Le Prince de Beaumont (1711-1780) les dues principals responsables de La Bella i la Bèstia. Madame de Villeneuve va publicar la seva versió d’unes 400 pàgines l’any 1740, mentre que Beaumont ho feu el 1756 simplificant la novel·la a només 8 pàgines (i tot sigui dit afegint un altre caràcter a les germanes de la protagonista, que recorden més aviat a les cruels germanastres de la Ventafocs), tot i així és aquest darrera la versió més coneguda i que ha donat lloc a la majoria d’adaptacions posteriors. De tota manera, com passa amb els contes fruit de la tradició oral, també podríem traçar les arrels de la història en el marc de la literatura italiana com a una de les històries en Les Nits Agradables de Gianfrancesco Straparola da Caravaggio (no confondre’l amb el pintor, només comparteixen localitat de procedència).

imatge 2
Una sola rosa condemna Bella a romandre amb la Bèstia per sempre

D’altra banda, la literatura, com tota forma d’art, és viva i s’alimenta de sí mateixa. No seria estrany, per tant, situar els inicis d’aquesta història en alguns mites de la tradició grega com l’amor entre Eros i Psique, on com passa en la versió de Beaumont les germanes de la protagonista provoquen una situació perjudicial per al raptor convertit en amant; o el rapte de Perséfone a mans del déu Hades on la magrana equival a la rosa que signa el tracte previ a la síndrome d’Estocolm. Totes dues històries mantenen alguns punts claus del conte francès com ho és el rapte d’una dolça jove per part d’un ésser monstruós en algun aspecte (Hades és el déu de la mort i la bellesa pura d’Eros, tot i ser déu de l’amor, és insuportablement extrema per als ulls humans) del qual la jove s’enamora; però al mateix temps la jove protagonista es trobarà dividida entre aquest nou amor i l’afecte per la seva família.

De la mateixa manera La Bella i la Bèstia ha servit també per a inspiració posterior d’altres autors, i no ens referim només al llargmetratge animat de Disney del 1991, del qual se’n prepara ara una adaptació protagonitzada per Emma Watson. Molt abans, ja durant el 1771, Zémir et Azor fou una de les primeres adaptacions de l’obra francesa, en clau d’òpera composta per André Grétry amb llibret de Jean-François Marmontel. També recentment televisió i cinema han produït força adaptacions com el film australià del 2009, Beauty and the Beast, on Belle ajuda la Bèstia a desemmascarar el veritable autor dels assassinats dels quals se l’acusa; l’adaptació Beastly del 2011 basat en el llibre homònim i que situa l’acció en un típic institut americà a Manhattan; la série americana Beauty and the Beast (2012) re-make de la del 1987 on la jove és una detectiu i la bèstia un ex-militar; el 2014 el film franco-alemany Belle et La Bête, molt més fidel al conte de Madame de Beaumont; o la més recent a casa nostra: la versió modernitzada d’Antena 3 a l’espai Cuéntame un cuento (2014) amb Michelle Jenner i Aitor Luna com a protagonistes.

imatge
Michelle Jenner i Aitor Luna a Cuéntame un cuento: La Bella y la béstia (2014).

 També podríem distingir influències d’aquesta popular història en la pel·lícula del 2013 Warm Bodies (Memorias de un zombi adolescente), tot i que el llibre homónim de Isaac Marion en el que es basa ha estat més relacionat amb el Romeu i Julieta de Shakespeare doncs es tracta d’un amor entre dos “clans” enemics com ho són els supervivents humans i la plaga de zombis (de fet els protagonistes s’anomenen R i Julie). El que ens fa pensar en La Bella i la Bèstia, però, és que el zombi (en aquest cas el monstre) protagonista rapta la jove humana pels bons sentiments que aquesta genera en ell i, tot i que en el procés s’estableix un fort lligam entre els dos, al final decideix que és millor si ella retorna amb la seva família; mostrant així de nou la dicotomia entre segrestador i amor familiar.

Julie (Teresa Palmer) i R (Nicholas Hoult) una Bella i Bèstia diferents a Warm Bodies (2013)
Julie (Teresa Palmer) i R (Nicholas Hoult) una Bella i Bèstia diferents a Warm Bodies (2013)

I parlant de raptes no podem obviar un dels grans musicals del West End de Londres. El Fantasma de l’Òpera, basat en la novel·la homònima de Gaston Leroux (1868-1927), explica la peculiar relació entre un monstre (el fantasma) i una jove ballarina. El fantasma s’endú la ballarina a la seva guarida sota l’Òpera de París, però decideix deixar-la tornar a la civilització. En aquest cas, però, la història agafa tons més foscos doncs la ballarina no té família sinó un duc enamorat d’ella amb qui es promet en matrimoni; fet que fa enfurismar al fantasma i aquest, a part de causar alguna mort quasi col·lateral, segresta la bella ballarina un segon cop per fer-la seva. Cal destacar aquí un petit element que el musical té en comú amb la versió d’Antena 3 televisió: la màscara. Ambdues bèsties oculten la seva deformitat amb mitja màscara que és a la vegada escut simbòlic dels seus sentiments. Només quant les respectives Belles han vist el que amaga la màscara la relació entre els dos comença a fluir.

Així doncs podem veure com la història de la literatura i del cinema no només compta amb moltes històries d’amor sinó que el rapte de la persona estimada és quelcom força plausible en àmbits literaris. Amb diferents personatges, escenaris i desenllaços totes aquestes històries ens mostren com fent el bé porta bones repercussions i al final l’amor sempre triomfa… o no?

Il·lustració de Walter Crane (1845-1915) per al llibre.
Il·lustració de Walter Crane (1845-1915) per al llibre.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s