Julio Romero de Torres. Retallades i reflexions


Després de tot el remolí que ens va envoltar a Érase una vez Córdoba (empresa dedicada a fer rutes i activitats culturals a Còrdova) i a una servidora amb la celebració del 140 aniversari de Julio Romero de Torres i amb la tranquil·litat del treball acabat i ben fet, han acabat visitant-me les Muses per donar-li voltes (més, encara) a aquest artista tan popular i a la vegada tan poc conegut, tot al mateix temps.

Julio Romero ha estat marcat d’un tipisme folclòric i kitsch pràcticament des de la seva mort al Maig del 1930. La seva figura s’ha aprofitat i reinterpretat tantes vegades durant el segle XX que ha provocat cert desdeny als historiadors de l’art que han volgut apropar-se i conèixer la seva pintura, potser perquè la majoria del seus quadres evoquen un “andalucisme” (moltes vegades malinterpretat com a “caspós”) i que ha acabat per convertir-se, desgraciadament, en la marca del pintor: culpem als billets de 100 pessetes, culpem el seu ús i l’abús a la publicitat durant el règim franquista. El cas és que, com tot ésser humà, Julio Romero de Torres era molt més del que les cobles han cantat sobre ell.

Jaime Brihuega ho condensa molt bé en tres paraules: “poètica visual romeriana”. Un cocktail que es genera en l’esperit de Julio amb una sèrie de corrents pictòrics previs i contemporanis, moviments filosòfics i literaris, viatges, experiències, col·legues de professió, llibres, la seva pròpia casa (el Museu de Belles Arts), les seves aficions (el flamenc, la música…), la dona… Tot això ha generat un efecte contrari, per dir-ho d’una altra manera, a l’hora d’entendre la pintura de Julio Romero, portant a tot aquell que s’apropés a la seva obra per un passeig superficial i insubstancial, quedant-se només amb la imatge i no amb el seu significat, i, en el cas de la pintura de Romero de Torres una no pot viure sense l’altra.

Aquest matís del pintor cordovès, paradoxalment obviat o desconegut, és el que li dóna sentit com a artista. Els elements fonamentals de la seva pintura sempre han estat alterats i no s’han estudiat a fons fins a les últimes dècades del segle XX.

Com ja hem comentat, Julio Romero de Torres va viure marcat per una sèrie de vivències i elements dels quals va deixar senyals en la seva pintura: l’estatisme de les seves figures i els fons sfumatos ens parlen de la seva admiració per Leonardo da Vinci, la representació d’imatges senzilles amb significats ocults ens remet a la influència del Simbolisme o l’admiració de la modernitat i la identitat tan marcada del Modernisme català que va reflectir en les seves primeres obres, imitant el seu estil. Són tot això elements que ens apropen a la seva vida i evidentment a les seves pintures.

Per això, quan parlem de Julio Romero de Torres hem de referir-nos a ell com un autor que va trencar amb totes les etiquetes que se li van col·locar postmortem. Va trencar amb allò tradicional en la pintura i va mostrar una forma nova d’Art, que es va servir d’elements senzills per representar les aspiracions i els desitjos més ocults de l’home.

image1
Retaule de l’Amor

Un d’aquests quadres “marginats” en aquella època el teniu a Barcelona, ben a prop: El Retablo del Amor, rebutjat en 1910 en l’Exposició Nacional a Madrid i, contràriament, primera medalla de l’Exposició de Barcelona, un any després. (Avui dia ho podeu gaudir al MNAC de Barcelona).

El jurat a Madrid es va indignar, mentre que el de Barcelona va lloar aquesta obra d’Art (eren més “modernillos”). Encara que és comprensible la revolada: a qui se li ocorre representar una Anunciació amb la Verge nua i un àngel femení? Carmelo Casaño, en “El simbolismo crítico de Julio Romero de Torres” ens explica que l’obra fa una referència als diferents tipus d’amor, tot això emmarcat amb un retaule (un irònic marc): els laterals superiors són personificacions de l’amor matrimonial, la dona nua de sota és una representació de l’amor pagà (el desig més carnal) i és flanquejada per dues dones que simbolitzen l’amor místic: una monja i una beata. Julio Romero condensa els camins que podia recórrer una dona a la seva època, i les etiquetes de les quals es podia servir la societat per titllar-la (bona esposa, monja devota o una simple “cortesana” de vida alegre). Tot això representat amb la senzilla i sensual forma de la dona. Aquest és només un exemple del que suposa analitzar un quadre del pintor, però així podríem continuar amb tota la seva obra.

Teniu diverses maneres de conèixer la vida i obra de Julio Romero. Si ho voleu fer de la forma més completa, des d’Érase una vez Córdoba us oferim la ruta La Córdoba de Julio Romero de Torres per a que conegueu tot el que hi ha darrere del “pintor de la dona bruna”.

Per Ángela Laguna Bolívar

http://www.eraseunavezcordoba.com

http://www.leyendasdecordoba.blogspot.com

http://www.facebook.com/eraseunavezcordoba

Imatges de quadres de Julio Romero de Torres. Wikimedia commons. *Imatge de portada: Reproduccions de JRT al bar Sojo, Còrdova. Activitat realitzada en motiu de l’aniversari de l’artista

Altres articles de l’Ángela

Córdoba en diez pasos. Parte I

Códoba en diez pasos. Parte II

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s