Testimonis de l’horror


Ahir l’Antiga Audiència s’omplia de personetes. Anònims tots nosaltres, com ho eren aquelles persones que deixaren la vida al terra brut dels camps de concentració, sabent o no de què se’ls acusava. Així mateix parla Judith, la dona jueva de Bertolt Brecht, que iniciava aquesta commemoració dels 70 anys de l’alliberament d’Auschwitz, Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, per la companyia tarragonina TeclaSmit.

Judith té una determinació. Vol marxar perquè les coses es tornen insostenibles; el seu marit no és jueu, no té cap culpa de les atrocitats que estan cometent. El seu discurs és clar, però titubeja i s’entrebanca amb les seves pròpies resolucions. Judith, la dona jueva, que és en el fons totes les dones, cadascuna de nosaltres davant de la injustícia i la por. Totes les que patiren persecucions i odi. És per això que és representada per tres veus; tres dones fent de Judith que, com les etapes de la vida, ens mostren les diferents cares de l’horror pel qual passen en qualsevol catàstrofe ètnica, religiosa, racista o xenòfoba que és, en el fons, la por de l’altre. I després, flum. Els llums s’apaguen.

dona jueva
Representació ‘La dona jueva’

La segona part ha estat de la mà de Peter Weiss i la dramatització d’alguns dels textos de Instrucció de sumari. Oratori en onze cants, referent als judicis que tingueren lloc a Frankfurt entre el 1963 i 1965 i en els que, amb els actors vestits de negre i amb faristols, a mode de coral, representaven acusats i testimonis d’una de les etapes més crues de la història de la humanitat. Deflagracions, vexacions, experiments s’han entrellaçat i han omplert les parets de la sala en un memorial solemne del que els murs romans de Tarraco se’n feren ressò. I després, flum. Els llums s’apaguen. Ens deixen en la foscor d’un segon, que és la fosca on es troben tots aquells innocents que deixaren la vida al terra brut dels camps de concentració, sabent o no de què se’ls acusava. Tots ells són Judiths que volgueren fugir, sense saber molt bé on anar, quan ni tan sols s’havien plantejat la vida d’una altra manera, a ells els dedicàrem ahir aquestes escenes. A ells i a tots els que han patit per les atrocitats d’uns humans que no saben veure més enllà del color de les seves mans.

Per Guiomar Sánchez Pallarès

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s