Ser o no ser? Aquesta és la qüestió


Quan ens parlen de Dinamarca, de la reina Gertrudis, del rei Claudi o de l’amic Horaci… és possible que molts de nosaltres no sapiguem de què ens estan parlant. Però si ens diuen: “Ser o no ser? Aquesta és la qüestió”, tots sabem que aquesta és la cita per excel·lència de l’obra de teatre Hamlet del dramaturg anglès William Shakespeare.

Clara de Ramon, Marc Rius, Alba José, Raimon Molins, Toni Guillemat i Xavier Torra, sota la direcció i adaptació de Marc Chornet i Raimon Molins -integrants de Projecte Ingenu amb col·laboració amb la Sala Atrium-, són els encarregats de donar vida al més minimalista, però contradictòriament més monumental, Hamlet. I dic monumental, perquè les dues hores i mitja que vaig romandre a la petita Sala Atrium de Barcelona em van semblar la clara escenificació d’obres tant monumentals com, per exemple, “El David” de Michelangelo o potser “La Vocació de Sant Mateu” de Caravaggio, si parlem de pintura o fins hi tot si ens posem en termes arquitectònics, tant monumental com el “Pavelló alemany” de Mies Van der Rohe.

Hamlet, la tragèdia eterna. Interpretada amb tan sols les robes vestides dels actors i actrius, unes plataformes mòbils de fusta -que aporten dimensió i dinamisme-, una càmera de vídeo on Hamlet enregistra els seus pensaments més ocults així com els seus deliris més superficials, i unes copes de vi, essència de la luxúria i l’aigua símbol de la creació i la destrucció. Odi, amor, gels, passió, bogeria, humor, corrupció i dubtes morals són entre d’altres els temes més destacats d’aquesta magistral obra de teatre, que després de quatre centúries ens continua emocionant i ens fa plantejar els més obscurs comportaments de l’esser humà, com el primer dia.

Imatge 2
Detall d’una de les escenes de l’obra. Fotografia: Andrea Torres Balaguer

Localitats exhaurides. És el cartellet que ha acompanyat aquestes últimes setmanes els vidres de la porta d’entrada de la Sala Atrium. I és que no és per menys, els primers espectadors i espectadores que van gaudir de l’obra han efectuat aquella tradició tant antiga del “boca a boca”, per escampar l’excel·lència d’aquesta. No ho diem solament per les infraestructures i la essència de la tragèdia, sinó també per la retòrica i la posada en escena que fan els actors i actrius, que podrien haver fet una “altra” adaptació més de Hamlet, però ans el contrari, han fet una sensacional adaptació d’una de les tragèdies més famoses de la història de la literatura. Així doncs, després de fer la meva més que humil crítica d’aquesta adaptació de Hamlet, m’agradaria acabar amb una de les millor cites, secondo me, de l’obra:

Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser.

Per Maria Pérez Santafosta

Imatges de l’obra, fotografies d’Andrea Torres Balaguer

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s