Més enllà de Picasso


L’art contemporani pot ser per a molts un escampall de formes i colors sense cap mena de sentit, però resulta curiós com l’inexpert en art destria quines obres considera art i quines titlla d’aberracions.
Dona plorant, 1937 Pablo Picasso
En general tothom aprecia l’art del Renaixement, el Barroc i el Romanticisme; moviments en els quals no només s’entén fàcilment el que hi ha representat a l’obra sinó que a més s’hi pot apreciar un esforç en la tècnica. Amb les primeres avantguardes del segle XX la dificultat tècnica esdevé cada cop menys apreciable, no obstant se sol acceptar que Picasso fou un geni de la pintura i se li permeten les formes cubistes doncs l’espectador encara es veu capaç d’intuir-hi què hi ha dibuixat. Més enllà del Cubisme el més habitual és trobar-hi barbaritats, com si el petit pas que va del Cubisme a l’Abstracció, el Futurisme, el Constructivisme rus o el Suprematisme fos ben bé una immensitat impossible d’assolir.
No es discuteix per què Picasso pintava estrany, però sembla alhora impossible d’acceptar que d’altres volguessin pintar estrany de manera diferent. Un dels moviments descendents del cubisme que té les seves premisses més clares és el Suprematisme: la supremacia en l’art del sentiment pur envers al món objectiu, el qual esdevé insignificant. Després d’un moviment artístic en el que hem deixat de donar importància a les formes del món objectiu quedant-nos només amb les formes geomètriques (Cubisme), no sembla tan estrany que el pas següent sigui acceptar les formes geomètriques com a representació en si del sentiment pur sense haver-se de relacionar amb el món objectiu.
Quadrat Negre, 1915 Kazimir Malevich


Tampoc podem oblidar que tot l’art, i especialment el contemporani, està estretament lligat amb el seu context creatiu, sinó el concepte “Història de l’Art” no tindria cap significat. Kazimir Malevich va donar sortida al Suprematisme amb l’obra “Quadrat Negre” l’any 1915 quan la Rússia governada per la Tsarina Alexandra amb l’ajuda de Rasputin es trobava immersa en la Primera Guerra Mundial. En un moment tan caòtic social i políticament no resulta tan extravagant la creació d’un art totalment deslligat del món i els seus objectes, en altres paraules la creació mitjançant la pintura d’una realitat alternativa on no hi tenien cabuda els problemes que assetjaven Europa.
Roda de bicicleta, 1913 Marcel Duchamp
Si durant la mateixa època Marcel Duchamp agafava objectes quotidians per convertir-los en art amb els seus ready-made, Kazimir Malevich anava més enllà fent que l’objecte artístic fos una representació d’un no-res doncs l’art hauria de ser únicament sentiment i no la materialització d’un objecte.


I els nostres lectors què en pensen? Consideraríeu l’obra de Malevich com a art? El govern de Stalin no només ho considerava representació artística sinó que ho veia prou perillós com per sotmetre el Suprematisme a la censura russa i fins i tot destruït algunes de les obres. Quin perill deuria veure Stalin en les formes geomètriques que no representen res material?

Supremus Nº 58, 1916 Kazimir Malevich

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s