512 Hores amb l’àvia de les performances


Si ens posem a parlar de les performances com a forma d’art conceptual no trigarà en aparèixer el nom de Marina Abramovic. Nascuda a Sèrbia el 1946, l’artista resident a Nova York porta més de trenta anys explorant l’art, la ment i el cos per reinventar el seu art. La seva última performance va ser al 2010 al MoMA de Nova York abans de posar-se a col·laborar amb el nou disc de Lady Gaga, Artpop, però aquest estiu ha tornat a la càrrega i ho fa més a prop nostre, a Londres.
The Artist Is Present (2010), MoMA
512 Hours és el nom d’aquesta nova performance com també n’és la durada. Des del passat 11 de Juny i fins al 25 d’Agost Marina Abramovic obre, literalment, les portes de la Serpentine Gallery. Els visitants no sempre trobaran el mateix a l’interior d’aquesta petita galeria ubicada al vell mig del famós Hyde Park, però tot el que s’hi esdevé allà està estretament relacionat amb el Mètode Abramovic, és a dir amb els exercicis desenvolupats per l’artista per a la reflexió i relaxació, per al control i percepció del cos, de la ment i del jo.
Mètode Abramovic. Col·laboració de l’artista amb Lady Gaga
És precisament per aquesta naturalesa del mètode que és recomanable visitar la Serpentine Gallery a soles, per poder prendre el temps necessari per abraçar cadascuna de les activitats que es succeeixen en les tres sales. Per a un major gaudi de l’experiència fins i tot està prohibida l’entrada amb telèfons, bosses, abrics o qualsevol mena de dispositiu electrònic.
Imatge promocional del TimeOut sobre 512 Hours
Un cop dins de la sala principal instintivament tothom recolza l’esquena contra la pared per contemplar què hi ha allí. Què hi ha per veure? A què ve tant d’enrenou a la comunitat artística? No triga en apropar-se un dels joves col·laboradors, o la pròpia Marina Abramovic, que sota les directrius de l’artista guien els visitants per l’edifici. No sol passar massa estona fins que el visitant deixa de ser un observador i comença a formar part de l’acció artística prescindint fins i tot dels col·laboradors. La idea d’energia que sona tant esotèrica quan l’artista en parla en entrevistes esdevé molt real de cop i volta, gairebé quelcom tangible. Tota la gent fent el mateix exercici en cada una de les sales crea una energia que t’arrossega a participar de l’exercici. No per coacció de ser l’únic exclòs d’aquest petit món privat que es crea sinó per una fluïdesa de moviment del teu propi cos que s’uneix a l’acció involuntàriament.
Irònicament dins de 512 Hours no hi pots comptar les hores. El temps passa volant. S’atura. En perds la noció per complet. Tothom va pausadament d’una sala a l’altra, provant les diferents activitats o tornant a repetir aquella amb la que cadascú es sent més segur. Prens consciència del teu cos, de com es mou, de com el pots moure; de la teva respiració, inspirant profundament; de la teva ment, que un cop relaxada i sense pressions s’enfila en profundes reflexions.

Si aquest estiu passeu per la capital britànica us convidem a allunyar-vos de les multituds dels llocs més turístics per viure una experiència diferent. Sense pagar ni una lliura Marina Abramovic en persona us obrirà les portes a un nou estadi artístic on podeu començar el vostre camí de reflexió.
Imatge promocional del TimeOut sobre 512 Hours
Advertisements

Un pensament sobre “512 Hores amb l’àvia de les performances

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s