Tocar ferro, veure colors, sentir esclats, olorar pólvora


La mar mediterrània té associada tradicions i cultures diverses, moltes d’elles mantingudes al llarg del temps i geogràficament. Una d’aquestes és la cultura del foc. I amb el seu so, amb la banda sonora de les onades arribant a la sorra fina i daurada de les platges de Tarragona se celebra des de fa més de vint-i-quatre anys, el Concurs de Focs Artificials Internacional Ciutat de Tarragona.

Pirotècnia Martí, Tarragona2014. © Paula Arbeloa 


La primera setmana de juliol, trobareu, al vespre, tot de gent que enfila la Rambla Nova amunt, fins a tocar ferro, o pugen a les terrasses d’amistats, o busquen racons que es pensen que només ells coneixen (això dóna certa distinció entre els cercles tarragonins), o van a passar la tarda a la platja, fan un berenar sopar, i a un quart d’onze, en punt, escolten el primer avís, en quinze minuts començarà el castell de focs. I amb aquest ja s’olora la pólvora, aquesta espècie de droga que t’activa el cos amb sensacions de revetlla.
El públic tarragoní, a base d’anys, s’ha fet un expert, no li val qualsevol cosa, no li serveixen quatre bateries ben col·locades per quedar bé, volen que el castell ocupi tota la Punta del Miracle, però sobretot, i és que som Mediterranis, ens agrada el ritme, el so, la potència, l’exageració, i m’atreviria a dir que fins i tot cert caos. Per això el públic espera amb delit el crescendo final, quan es crema i peta tot. No se si és aquí on es poden veure els millors espectacles pirotècnics, però de ben segur, que pocs marcs són comparables a aquest.

Pirotècnia Martí, 2014. ©Paula Arbeloa

El motiu d’aquest certamen no és altra que el de decidir quina empresa s’encarregarà dels espectacles pirotècnics per les festes de Santa Tecla. Aquest ha passat per diverses fases: votacions populars, que malauradament s’han perdut des de fa uns anys; jurats, més o menys entesos; premis en pacs d’espectacles per les festes de Tarragona, focs i tronades, o per les de Granollers; exhibicions; tres, sis, cinc o quatre dies; etcètera. En qualsevol cas el que està clar és que el Concurs és tot un esdeveniment ciutadà, on més enllà del castell, serveix per a que les tarragonines i tarragonins donin la benvinguda a l’estiu i es retrobin amb gent que fins el 24 de setembre es trobaran en més d’una cita cultural. I sobretot, no confondre amb un altre Concurs de Castells amb molta tradició a la ciutat, l’altre, però, no és de focs, sinó de castells humans, un capítol que el deixem per un altre dia.


Pirotècnia Martí, Tarragona2014. © Paula Arbeloa


Així, les festes de Santa Tecla, als voltants del 23 de setembre, marcaran el punt i final del cicle iniciat pels focs. I es fa, precisament, amb més foc, perquè les bones festes acaben en correfoc, traca, i algun extra de pirotècnia. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s