Una petita sala del Muzej Suveremene Umjetnosti Zagreb (Museu d’Art Contemporani), ens mostra una petita, o no tan petita, realitat. La de l’homofòbia als Balcans. Es tracta de l’obra d’Igor Grubic, East Side Story.
A la dreta, unes coreografies posen encara més tensió a la realitat que es pot seguir per la pantalla esquerra. Allà, s’intercalen imatges de dues manifestacions, una a Belgrad (Sèrbia) i una altra de la mateixa Zagreb (Croàcia). Les manifestacions reivindicaven la visibilitat de l’homosexualitat, però en ambdós casos es van trobar amb la violència, física i verbal, de grups d’extrema dreta organitzats, on s’afegiren diversos transeünts, potser no de forma espontània, en tant que portaven sobre si mateixos uns prejudicis instal·lats en els seus cervells. L’ultra nacionalisme va portar a crear un imaginari molt concret de quina era l’essència de les ètnies que van permetre la massacre entre elles i la destrucció de Iugoslàvia; i entre molts altres elements, hi havia el tipus de família, basat en religions, teòricament diferents, però que portaven sobre si mateixes les mateixes conclusions.
Quan vam escriure això no feia ni quatre anys de l’enregistrament de les imatges, avui fa més de sis anys, i malauradament la situació no ha canviat gaire. De fet, fins al setembre del 2014 no es va recuperar la manifestació pel 26J a Belgrad, en aquella ocasió sota prohibició governativa, amb l’excusa que no es podia garantir la seguretat. I que per tant, cedia tota la sobirania als grups ultra conservadors, que exigien, precisament, que no se celebrés, tot i la poca presència, real, o teòrica, dels mateixos, tant a nivell social, civil o polític. L’any 2016 es va celebrar, de nou, amb unes mesures de seguretat extremes, d’aquelles que no saps si protegeixen o donen ales als violents. I just fa unes setmanes llegíem com per primera vegada una dona seria primera ministra a Sèrbia, una dona, que a més és obertament lesbiana. Encara està per veure, però, si el govern farà vertaders canvis, o no, en la seva política en favor dels drets LGTBI.
Retornant al Museu d’Art Contemporani de Zagreb, però, volem destacar que la grandesa de l’obra de la qual parlem, recau, a banda del fet que estigui exposada en una de les ciutats protagonistes dels actes homòfobs, en la interpretació dels quatre ballarins i ballarines que en el mateix escenari on es produïren els fets, van presentar la seva pròpia visió, i com a través de la dansa es pot representar, fins i tot, la manipulació o l’autoengany. Però al mateix temps, ens exposa, en els mateixos escenaris, escenes de pau i reconciliació, mitjançant una dansa allunyada de la violència.
L’homofòbia és una patologia que present en moltes cultures, països i tradicions. Però que cal posar-hi remei. I obres com aquestes, de ben segur, que no deixen indiferent a cap visitant del Museu, ja que aquesta és la intenció d’Igor Grubic. Una cosa és el que ens han ensenyat fins al moment, de com ens han educat, de quina manera els mitjans de comunicació ens maquillen uns fets, de com les ideologies poden arribar a utilitzar una condició sexual per unificar, els seus, enfront d’un enemic inventat. I una altra, la realitat de les persones i de com els seus actes sexuals, d’amb qui comparteixen o deixen de compartir els seus orgasmes, sempre que siguin consentits, òbviament, no representen cap amenaça per ningú.
Actualitzat el 28 de juny del 2017
Article afegit al monogràfic #1 Balcans del Cultius Culturals
Podeu visualitzar el vídeo complet aquí
Cultius Culturals 
Un pensament sobre “East Side Story o la contraofensiva a l’homofòbia”