El best-sellerisme i la ‘lectura-basura’


Aquests dies són especialment festius: hi ha molta gent de vacances de Setmana Santa, que ho celebren, o no, amb tradicions com ara les processons o la Mona de Dilluns de Pasqua, però aquest any, també, ens trobem molt propers a Sant Jordi: dues festivitats en gairebé la mateixa setmana. I nosaltres, que fins ara no havíem fet cap article sobre literatura, hem decidit fer-ne un, el primer.

Biografies, 2003. Intervenció d’Alicia Martín al Palau Linares Casa d’Amèrica, Madrid, consistent en la irrupció literària a través de la finestra

Volem saber com són els nostres seguidors: sou dels que llegeixen només a l’estiu, a la platja? O devoreu tants llibres que heu d’anar formant llistes i llistes de noves adquisicions? Els compreu? Els agafeu de biblioteques? Els regaleu amb significats ocults? Són fidels companys de viatges? Els llegiu al metro, bus, tren…? Voldríem, a més a més, fer una reflexió no al voltant de com llegim sinó del que llegim. Realment ets el que llegeixes, de la mateixa manera que es diu que ets el que menges? Fa uns mesos a El Cultural tingueren un debat sobre si existeix l’alta i baixa literatura, diversos nivells literaris i on, fins i tot, arribaren a titllar de no-literari certs tipus de llibres, m’estic referint als best-sellers, concretament. Què creieu? Són literatura? Passatemps? Lectura-basura? (Aquí hem volgut posar “basura” en castellà per la rima i per referència directa a l’anomenada ‘tele-basura’). Realment exsisteix una lectura-basura? Quelcom de tan baixa qualitat que es podria anomenar “brossa literària”? Un best-seller se’l defineix com un llibre estrella que en poc temps arriba a una secció enorme de públic, caracteritzant-se per històries que enganxen i que, potser, toquen la banalitat, amb una qualitat formal que tendeix a la simplicitat. Sempre hi ha excepcions, i llibres de gran vàlua literaria han esdevingut èxit de vendes, com ara El nom de la rosa d’Umberto Eco, però el problema, potser, no rau en els llibres en sí, sinó en tot el mercat especulatiu que els envolta i que molt té a veure amb la bombolla especulativa del mercat de l’art, que es regeix per modes i lleis d’oferta-demanda. La cultura llibretera actua amb un merxandatge i una publicitat molt més salvatge, movent una quantitat molt gran de diners i, fins i tot, interessos. En aquest post humorístic es pot veure com, malauradament, la majoria de les persones no llegeixen o únicament llegeixen best-sellers, de manera que sempre es pot dir allò de que l’important, al final, és llegir.

Els llibres més llegits segons http://todayilearned.co.uk/

Però l’important, de veritat, és llegir? Llegir qualsevol cosa? Ara aquí faltaria el meu company Ricard per fer un duo pro i anti best-sellers, com aquell article que vam fer per a l’aniversari del bloc!
Està clar que hi ha llibres amb més o menys qualitat, però en què rau aquesta? En l’escriptura o en la conceptualització? La finalitat és el que busquem en la lectura, i això variarà depenent del nostre estat d’ànim o moment vital en el qual ens trobem. De vegades buscarem llibres per alimentar l’ànima i reflexionar al voltant del món i de l’ésser, d’altres voldrem una bona història ben explicada, d’altres senzillament un entreteniment ocasional que després no ens persegueixi durant el dia a dia. Tot és vàlid, en el fons. Tot? Vosaltres què en penseu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s