Then: Llavors


Durant el passat mes de Febrer ha tingut lloc a Londres la segona edició del Waterloo Vaults Festival. Durant sis setmanes el laberint de túnels subterranis sota l’estació de Waterloo s’han omplert de concerts, art i espectacles de teatre alternatiu. Nosaltres ens quedem amb Then, el nou espectacle escrit i protagonitzat per Yve Blake amb el suport del National Theatre Young Studio.

Accés al Waterloo Vault Festival

L’escenari està pràcticament buit: un micròfon de peu, un ordinador, un projector i una cortina per als pocs però efectius canvis de vestuari. Però en quant comença l’espectacle Yve Blake s’encarrega de cobrir tot l’espai escènic amb monòlegs, interactuant amb les projeccions, cantant, ballant i fins tot s’anima amb el rap!
Tot s’inicia amb tres preguntes: Qui sou? Qui sereu? I, la més important, qui éreu? És a partir d’aquesta darrera pregunta que es desenvolupa tot l’espectacle. Som sempre els mateixos al llarg de la nostra vida? O les situacions que vivim ens fan canviar gradualment alhora que anem madurant? Thenens parla del llavors, del passat en el que solíem viure, però també ens convida a reflexionar sobre el que això implica, sobre els canvis i sobre la vida.
El projecte s’inicia molt abans de la posada en escena amb la creació de la web Who Were We on es convida a la gent a enviar anònimament les seves anècdotes, històries o imatges sobre aquelles persones que solien ser en el passat. A partir d’aquí l’artista creà un discurs amb més d’un centenar de les històries rebudes per tal de fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos, doncs gran part d’elles són històries amb les que qualsevol es pot sentir identificat, sense deixar de banda una comicitat que converteix la reflexió en un espectacle divertit i amè.

Imatge promocional de l’espectacle Then

Bona part de les històries anònimes són llegides per l’intèrpret des de darrere del seu ordinador, algunes d’elles acompanyades amb imatges al projector; mentre que d’altres són enllaçades per temes en cançons tot endreçant el discurs per grups d’edat. Així al llarg de l’espectacle veiem les reflexions de quan érem pàrvuls, com vèiem el món quan anàvem a l’escola i els problemes de l’adolescència. L’última part de l’espectacle, en canvi, reuneix les reflexions de gent més gran que també ha col·laborat a la pàgina web i que ens ofereixen una idea de com veuen ells ara la seva vida de quan tenien 20, 30 o 40 anys.
Una de les parts positives d’aquesta estructura que segueix Thenés l’augment en la intensitat de les emocions. Deixant les reflexions de la gent més gran per al final permet que l’espectacle comenci d’una manera molt més lleugera i divertida sobre la preferència pels entrepans sense la crosta del pa de motlle per progressivament passar a les preocupacions pel propi cos i l’autoacceptació típiques de l’adolescència fins arribar a una de les cançons més tendres de l’espectacle: You grow me up, now I’ll grow you down, on, sense deixar del tot de banda el toc atrevit i divertit, es profunditza sobre la vellesa i com generació rere generació uns ens ajuden a fer el camí cap a l’èxit en la vida mentre a canvi nosaltres, tard o d’hora, els haurem d’ajudar a desfer el camí de la vida.
Finalment l’espectacle conclou amb una última cançó reunint les respostes més interessants a aquesta pregunta formulada a la pàgina web: Si tinguessis 5 minuts amb el teu jo del passat, què li diries? Us convidem a respondre-la vosaltres mateixos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s