“Un nen no es limita, el limiten progressivament” teatre de l’instant. nakadaska.


Cinc amics, cinc companys: Clàudia Bolumar Liz, Ariadna Matamoross Páramo, Adrián Pino Olivera, Pedro Rothstein Pérez i Maria Sanmartí Astor. Es defineixen a ells mateixos amb aquesta paraula inventada: nakadaska. Un mot que juga amb el paladar, com aquell Lo-li-ta de Nabokov. Argumenten que fan teatre de l’instant, del sentiment, per emanar l’essència de quan som petits.
Es tracta d’un col·lectiu de teatre que, des del 2010, van avançant en el panorama cultural barceloní.




Ens trobem a Taller 76, un petit bar del carrer Tallers, al Raval de Barcelona. Ens acompanya Adrián Pino, un dels components de nakadaska.

Adrián, visitant el vostre web i xarxes socials ens n’adonem que feu servir tres conceptes per definir la vostra activitat artística: ‘petita revolució’, ‘teatre de l’instant’ i ‘sent pensa actua’. Ens els podries explicar?

Bé, aquests tres conceptes representen els elements que configuren la nostra filosofia, el nostre missatge. El nucli de tot és la ‘petita revolució’: el que volem, és convidar a la gent a despertar i alliberar el seu nen interior, perquè creiem que és una força capaç de generar canvi. Per què? Un nen sent, pensa i actua de manera lliure. No té complexos, prejudicis… Un nen no es limita, el limiten progressivament, de tal forma que va perdent la seva llibertat i intensitat.

Així, amb el nostre ‘teatre de l’instant’ volem obrir un parèntesi en les vides frenètiques de les persones per connectar amb aquesta força de l’infant interior: proposem que connectis amb l’emoció, el pensament i la voluntat de crear. Sentir, pensar i actuar… com un nen. Però no en el sentit naïf, sinó en quant al potencial creador i pensador d’aquella edat de la vida. Per aconseguir-ho creem una triple experiència:

sentir: les nostres obres parlen de les emocions i de les relacions humanes; a més, tot sovint també introduïm el contacte amb sensacions.
pensar: és la vessant reflexiva; en acabar la presentació teatral fem un col·loqui, un espai per poder opinar i reflexionar sobre el que s’ha vist.
actuar: aquest últim valor té a veure amb la nostra voluntat de que el públic tingui un rol actiu i que en certs moments pugui intervenir en les obres, canviant el rumb de la història. A més, l’actua també té a veure amb les iniciatives de participació que tenim posades en marxa per convidar a la gent a crear.

Així doncs el ‘sent pensa actua’, és com la nostra clau per alliberar el Petit Príncep que habita dins de tothom.

Us imagino, no ho sé, en un bar, en aquest bar. Com va anar la història, ara fa quatre anys?
Al 2010 volia crear grup artístic, no solament teatral, així que vaig posar un anunci a una pàgina de càstings d’Internet i, amb una sèrie de persones que van contestar, quedàvem per fer dibuix, teatre, dansa… Alguns van anar marxant, però ens vam adonar que la cosa s’anava enfortint; vam quedar un grup reduït i decidirem decantar-nos pel teatre com a gènere i les emocions i relacions humanes com a tema.


La paraula nakadaska, doncs, com sorgeix?
Doncs vaig agafar l’ordinador i vaig teclejar aleatòriament. Em sortiren unes consonants que arreglades una mica i posant-hi vocals quedava el mot que ens defineix: nakadaska. Va ser pur atzar!

Llavors és com un acte Dadà!
Sí, cert! És destacable el fet que ho comparis amb el dadaisme perquè ells també cercaven dins del món de les sensacions i jugant amb el paper dels nens, de la concepció una mica irracional sense dependre de les normes establertes.

Ja hem vist com és nakadaska, però, qui sou?
Som cinc persones, i tots hem tingut alguna experiència teatral, tot i que acadèmicament venim d’àmbits molt diferents: la Clàudia i jo hem fet audiovisuals, l’Ariadna art dramàtic, el Pedro està acabant polítiques, i la Maria és graduada en educació social. Això ens permet a cadascú tenir una tasca concreta: la Clàudia, per exemple, s’encarrega del tema de la imatge, l’estètica… l’Ariadna ens ajuda sobretot en temes d’interpretació, el Pedro és un gran orador i és el nostre particular RRPP, la Maria, per la seva banda, està en contacte amb dinàmiques de participació social que hem incorporat a les nostres obres, i jo faig la feina de comunicació i xarxes socials. En l’àmbit creatiu, però, treballem de forma horitzontal: no tenim un director que ens coordini sinó que tots intervenim en diversos moments del procés (ideació, guió, producció, actuació, etc.). i a més comptem amb una extensa xarxa de col·laboradors que ens ajuden i posen el seu granet de sorra en el projecte. Creiem que aquest és l’esperit dels temps que vivim: autogestió i cooperació.

Vosaltres feu teatre, però també performances, exposicions…

Fem teatre perquè és amb el que més còmodes ens sentim i el que millor desenvolupa la nostra filosofia. Creiem que d’alguna manera el teatre pot ser una eina útil per proposar interrogants, generar canvi, etc. Però com que estem molt compromesos amb el fet que la gent participi dels nostres projectes, volem donar oportunitats a joves artistes, o no artistes, però que tinguin inquietuds artístiques: que una persona, per exemple, que no ha exposat mai però dibuixa en una llibreta que té en un calaix, que la tregui i ens ho mostri. Des de nakadaska els volem donar aquesta finestra; és una altra manera de comunicar la nostra filosofia.
D’aquí sorgeix la idea de emociónate: cada mes triem una emoció i convidem a que ens enviïn obres de qualsevol disciplina. Durant el mes fem difusió online d’aquestes creacions, i en acabar el curs –nosaltres també anem com les escoles, de setembre a juny, hehe- reunim totes les obres i inaugurem el curs següent fent una gran exposició física.



Expliqueu-nos una mica la vostra trajectòria

La primera obra que vam fer va ser inmerso, que tracta sobre les pors humanes. Cada actor era un individu amb una por concreta i els altres eren les seves ombres: el sacsejaven, li posaven el repte de superar la seva por i calia veure com l’individu reaccionava i es plantejava la seva vida a partir d’aquell moment. Era la nostra carta de presentació davant del món; allà ja vam fer un col·loqui després de la representació de manera que la voluntat d’interactuar amb el públic hi ha estat sempre.
Després vam fer dues performances, totes dues amb voluntat de crítica social: ecoi fisura. A ecouns quants individus trobaven uns calaixos de fusta negra que col·locats de diferents maneres representaven models polítics, moments de tirania, mostrant que al llarg de la història molts sistemes de govern han reproduint el model opressor-oprimit. Fisura mostrava com la educació pot crear discriminació i odi.
També vam fer contacto, sobre l’abús de les xarxes socials i els hàbits i conductes absurdes que genera aquest excés, i un cinefòrum sensorial, zero, en el que fèiem tocar i olorar certs elements que després apareixerien al film.
Finalment emociónate, que és la iniciativa de la que us parlava abans, però també una performance. La vam presentar a la inauguració de la primera exposició física de emociónate: uns controladors persegueixen la creativitat i, en general, la lliure expressió, però veuran com el seu món trontolla.



Immerso



On assageu? Hi ha una seu de nakadaska?

Hem passant per diversos llocs: vam començar a l’espai d’assajos La Salamandra, a Plaça de Sants, després ens van acollir al Centre Cívic Barceloneta, i actualment estem a la Nau Ivanow, una de les fàbriques de creació de la ciutat. Allà som residents i és on vam estrenar la nostra primera obra de teatre. La Nau és un espai que aposta per noves companyies teatrals i alimenta així el nou teatre català. També dóna oportunitats a joves artistes d’altres disciplines, de Barcelona especialment. Estem sota el seu sostre des del 2012 i, se’ns dubte, aquest fet ens ha ajudat a professionalitzar el col·lectiu. Formar part del seu viver de creadors és una oportunitat molt bona que estem aprofitant al màxim.

Parla’m d’aquest projecte nou.
Doncs bé, es diu bohème, i és una peça teatral curta, entre 30 i 40 minuts. Està inspirada en el vi, i l’hem pensat per a ser representada en bodegues. El vi és un símbol que representa valors com l’alegria, la creativitat, la passió, la llibertat… Emfatitzar els valors del vi a través del teatre. Hi ha uns personatges del món de la bohèmia que celebren una festa en honor del desig i hi apareix un personatge inesperat, una periodista que representa els valors contraris: és freda, racional, objectiva… així, s’estableix un diàleg que en tots els nostres projectes sempre hi és present d’alguna forma: el contrast entre l’expressió lliure, la natura, l’emoció, vers el control, la rectitud. El nen davant del món adult.
La idea de fer-ho en una bodega ve pel fet de cercar nous espais, llocs íntims, proximitat. No ens agraden els grans escenaris separats del públic. Entenem el teatre com una experiència, i aquí la gent podrà venir, asseure’s i veure l’obra mentre beu una copa o es pren una tapa.
S’estrena el dia de 5 de març a les 21h al celler Cal Marino, al Poble Sec. I després la nostra idea és anar-la fent per bodegues de Barcelona.


Molt bé, per acabar, ja que sou uns experts en concentrar l’essència de les vostres obres en una sola paraula, ma’gradaria que em definissis nakadaska amb un sol mot.

Uf, m’és molt difícil… Seria nen, energia i essència potser… totes tres.

Però només ha de ser una.

Bé, doncs energia! Potser és la que ho concentra tot.

Moltes gràcies Adrián!

Bohème

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s