Caballets de fusta



S’apropa el cap d’any xinés amb les seves celebracions arreu del món per donar la benvinguda a l’any del cavall. És per això que l’escultor James Doran-Webb ha creat aquest grup escultòric per a les cerimònies a Singapur. Cadascuna d’aquestes muntures pesa uns 500kg, suportant el pes de fins a quatre persones, i es va trigar un total de sis mesos per fer aquests trencaclosques de més de 400 peces de fusta de deriva, tot i comptar amb un esquelet d’acer inoxidable.


Escultor de fusta a la deriva és com es defineix ell mateix, però la seva relació amb aquest material va començar molt abans que la seva carrera artística, doncs els seus pares tenien un taller de restauració d’antiguitats i en els seus anys d’adolescència ja comptava amb una paradeta de cap de setmana al mercat de Portobello Road, a Londres.

El 1989 viatjà a les Filipines, on l’art i cultura populars de l’arxipèlag el portà a interessar-se pel treball amb fusta de deriva. Aquesta fusta d’arbres de diverses espècies arriba a les ribes de rius i platges arrossegada i transformada per les ones i la salabror, fent que cada peça petita o gran sigui particular i individual a la resta.
L’any següent, el 1990, Doran-Webb va començar a importar a Occident per mitjà d’una companyia de disseny: caixes i marcs amb incrustacions de petxines o marbres, grans animals de cartró-pedra i alguns mobles fets de fusta reciclada de les cases filipines. Tan mateix no va ser fins a principis de la dècada dels 2000 que es plantejà dissenyar mobles directament amb la fusta de deriva.
Precisament mentre jugava amb les peces de deriva per fer aquests mobles va ser com va acabar fent el seu primer animal escultòric, mentre que la gran quantitat de fusta de deriva que té a l’abast li permeté des del primer moment fer obres de diferents mides, tot combinant les formes i característiques de cadascuna de les peces de dotar als seus animals del màxim moviment i vitalitat.
El primer que cal destacar de l’obra de James Doran-Webb és el doble joc que dóna, doncs de lluny sembla que vegis un animal o si més no un bloc uniforme, però és quan t’apropes que pots apreciar com el tot està format per centenars de petites parts i fins i tots els diferents colors de la fusta són aprofitats en bé de la qualitat artística. També és molt interessant aquest pas de fer mobles a fer escultures d’animals, doncs així la natura deixa de ser una eina al servei de l’home per a la seva comoditat i esdevé una expressió de sí mateixa. Amb la natura es crea una altra representació de la natura, de tal manera que gairebé podríem incloure-hi fins i tot teories atomistes: aquestes petites parts esdevenen una cosa o una altra segons com són combinades entre elles. Per últim, el fet de crear només animals transfereix vitalitat a la seva obra. El material principal que utilitza l’artista és fusta -fusta que era part d’un ésser viu però ja ha passat per tot un procés de mort i transformació- però d’aquest materials només en surten representacions d’éssers vius, de manera que aquesta fusta morta obté una segona vida al·legòrica: una vida, en aquest cas, dedicada a la bellesa i l’art.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s