Inesperada troballa a Alemanya: el Tresor de Múnic



Fa relativament pocs dies que es feia manifesta la notícia de la gran troballa de tota una col·lecció d’obres d’art a Alemanya. Com pot haver estat un tresor tan important ocultat durant tants anys? Aquesta és segurament la primera pregunta que ens ve a tots al cap. Malauradament, no podem arribar més enllà amb una resposta clara, ja que en aquests moments les autoritats alemanyes estan investigant a fons aquest cas.

Segons les dades proporcionades a la premsa alemanya, dins l’apartament de Munic on s’hi mantenia oculta la col·lecció d’obres, varen ser comptabilitzats a gran escala centenars de treballs que havien estat confiscats en època de govern nazi. Tot i haver estat desaparegudes durant dècades, segurament per interessos polítics i econòmics, els estudiosos sí que en tenien notícia de les obres d’art, ja que gran part d’elles havien estat confiscades a museus, i no només a particulars.
El primer esclat públic sobre la notícia el donà la revista Focus, del mateix país, el darrer diumenge, tot informant sobre la redescoberta d’unes 1500 peces d’art, on hi destacava entre elles grans mestres com Pablo Picasso, Henri Matisse i Emil Nolde. Segons altres fonts, també ens trobaríem davant del cas d’obres de Marc Chagall i Max Liebermann.

 

Encara que sembli estrany, no és d’extrema actualitat aquest fet, ja que va ser al 2011 quan es notificà sobre l’existència d’aquesta col·lecció, durant una ordre de registre de l’apartament de Gurlitt, fill del gran marxant d’art Hildebrand Gurlitt, per evasió fiscal. No obstant això, el portaveu de la canceller Merkel afirmà que el govern n’estava al corrent des de fa relativament pocs mesos, ja que el cas s’estava estudiant per una assessoria d’experts sobre l’anomenat “art degenerat” i “l’àrea de saqueig del nazisme”. Aquests equips de treball estudien les produccions artístiques que eren rebutjades per la filosofia nazi i que per defecte, s’atribuïen a propietaris jueus. Segons aquest saber, es tractava d’un art degenerat que malmetia el gran poble alemany i calia ser apartat de la percepció pública per tal de no denigrar-ne el seu pensament. 

Finalment cal dir que les obres han d’estar sotmeses a uns estudis acurats, tant de conservació, taxació i verificació, ja que pot ser que en alguns casos no es tracti d’originals sinó de sèries de gravats, que cal encara confirmar per tal de no atrevir-se a sobrevalorar la col·lecció. Ens quedem doncs, a l’espera de futures declaracions que ens revelin realment el prestigi de la troballa, tot i que les darreres informacions neguen en un principi la futura difusió del catàleg d’aquesta enigmàtica col·lecció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s