Historijski Muzej i la dignificació de la història


El Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina va tancar les portes el passat mes d’abril. 
Façana del Museu Nacional,
actualment tancat
Malauradament, aquest, és només, un dels molts exemples que podem trobar en relació a les institucions culturals que a dia d’avui estan amb greus dificultats econòmiques. Per posar algun exemple de la zona, el Museu d’Art Contemporani de Belgrad té previst estar tancat dos anys a l’espera d’unes obres que no semblen tenir una data clara d’inici, tanmateix com el Museu Nacional Serbi; o com ens passa a casa nostra, amb un seguit de propostes culturals que estan desapareixent diàriament, com el Memorial Democràtic.

Però entremig de tot això hi ha exemples que denoten la necessitat i mostren, millor que qualsevol museografia caríssima, que la gent té ganes d’expressar-se, i que una d’aquestes formes són els museus. Parlo de l’antic Museu d’Història de Bòsnia i Hercegovina, el qual durant el setge de més de tres anys a principis de la dècada dels noranta del passat segle (és a dir, parlem de poc menys de vint anys) va patir, també, atacs que el van deixar greument danyat. A dia d’avui, la seva façana es solidaritza amb el museu que té davant, el Nacional, i es manté gairebé com va quedar. L’edifici, sense ser una reproducció, ja t’explica moltes coses.

Sala expositiva de l’Antic Museu d’Història, actualment en curs 
Sobre la primera planta, ciutadanes i ciutadans de Sarajevo, han portat elements que permeten fer una lectura dels aspectes més humans i antihumans del setge. Té cert record a museus com el que a casa nostra es va fer sobre la Batalla de l’Ebre a Gandesa, i que durant molts anys, era una de les poques institucions catalanes on es podia visitar, de forma regular, un relat sobre la guerra civil espanyola, en un país que, encara avui en dia, segueix a l’espera de fer justícia. Precisament, al mig del museu de Sarajevo, es pot seguir, any per any, el procés judicial contra totes i tots aquells, fossin del bàndol que fossin, que van imposar el terror sobre gent innocent.
Ortodoxos serbis, catòlics croats, musulmans bosnians, i simplement ciutadanes i ciutadans de Sarajevo van defensar la seva ciutat de forma humana, independentment de les creences i/o adhesió històrica a la que pertanyessin, i independentment de l’exèrcit contra el qual s’havien de defensar. L’antic Museu d’Història de Bòsnia i Hercegovina, doncs, avui, és un testimoni, en si mateix, del patiment que va tenir la ciutat, la seva gent, però al mateix temps, un exemple de memòria històrica perfecte, perquè són els mateixos protagonistes els que han creat un relat històric, que et parla de com es van intentar mantenir les escoles obertes, els museus i els teatres, però també de com van haver d’organitzar-se, tant per tenir pa, com per poder fumar. La vida havia de seguir, encara que fos a l’infern.

Sostre interior del Museu

I la vida, també, segueix avui en dia, el record en forma d’un museu, que encara està creixent i que el fet de no tenir gaire finançament el situa en un edifici sense, gairebé, reconstrucció alguna, creant una mena d’instal·lació contemporània sobre la situació cultural del país i d’Europa, un testimoni doble de la seva contemporaneïtat. De fet, sota el mateix, hi ha un dels bars de moda entre la joventut de Sarajevo, el bar Tito, el qual ocupa part de la planta baixa del mateix museu, podent ser, aquest, al mateix temps, una sala annexa, que explicaria un altre apartat de la història bosniana, la que es va acabar una tarda d’octubre, a les tres i cinc.

Gabino Martinez Muñoz

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s