Del poble i per al poble?


La família Mèdici i Peggy Guggenheim. A ells i a tants altres particulars que han donat diners a artistes o museus, que han potenciat el seu desenvolupament i els han salvat d’alguna que altra agonia, a ells els hem de donar les gràcies perquè sense les seves aportacions, potser, no tindríem tot el material artístic, històric i cultural d’avui.
Si ens parem a pensar, doncs, en una evolució gairebé directa d’aquest tipus d’acció ens trobem davant del crowdfounding, és a dir micromecenatge, que tant en auge està últimament. Directament propogut per institucions o ents privats, o mitjançant el web Verkami, es tracta d’un seguit de projectes de tota mena als quals es pot ajudar amb una petita o gran aportació econòmica per part de particulars. D’aquesta manera es promou la col·laboració social i la promoció del propi projecte, així com, i en definitiva és la qüestió principal, portar a terme activitats que d’una altra manera seria impossible. A partir d’aquí, del concepte crowdfounding, neix el sí d’aquest article, a partir de la notícia de fa uns dies en la que s’anunciava que el Museu del Louvre de París estava promovent un micromecenatge per pagar una part de la restauració de la Victòria de Samotràcia, que costaria uns 4 milions, dels quals el museus se’n faria càrreg de tres. 
Victòria de Samotràcia

No és una acció aïllada ja que, tot i que no és usual en el món dels museus, sí que s’ha usat diverses vegades, també des del propi Louvre, com al 2011 que aconseguí recaptar un milió d’euros per a la restauració de Les tres Gràcies de Lucas Cranach; o, posant un exemple més proper, el MNAC, juntament amb els Amics del MNAC, ho feren per aconseguir l’obra La pregària de Marià Fortuny en motiu de l’exposició sobre el mateix artista.
La qüestió que ens plantegem des del Cultius Culturals és considerar si és lícid que un museu públic amb un gegantí i magnífic historial al darrera, el Louvre, i a més a més amb cost d’entrada d’entre 12 i 16 euros, pot necessitar de crowdfounding? La crisi ja ha arribat als més gegantins monstres de les arts? O es tracta d’una nova filosofia de col·laboracions i apropament social, una mena de roda mística de donar i rebre? Es pot pensar, doncs, que si aportes diners al Louvre, et trobes més a prop i ets, potser, una mica amo de les seves obres, i anar a veure la Victòria de Samotràcia pensant que, efectivament, una part d’ella et pertany, ni que sigui una mica.
I vosaltres, que en penseu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s