Juguem? Interactius aplicats a les activitats pedagògiques



Un dels espais dels museus que més s'ha desenvolupat al llarg de les últimes dècades han 


estat els departaments pedagògics. En ells es realitzen, generalment, visites guiades 


seguides d'un petit taller per a que els nens -sí, nens, ja que en són ben pocs els tallers


didàctics per a adults- experimentin, crein o posin en pràctica coneixements que han estat 


treballant. Tant per al desenvolupament de la visita guiada com del taller, doncs, es necessitenelements mediadors que apropin els conceptes i ajudin en l'interiorització. És aquí on hi 


intervenen els elements interactius que, amb el temps, han anat evolucionant i modernitzant-se:naixent com a senzilles imatges o fotocòpies d'algun element característic, acabant en tablets ialtres dispositius sofisticats.




Caixa de l'Expressart, MACBA




Citant exemples podem fixar-nos en l'ús d'audiovisuals introductoris, com en una exposició al MUSAC sobre violència al cinema, en el qual varen fer estirar sobre uns matalassos els nens i, projectant un audiovisual al sostre, anaven relacionant les imatges amb el seu dia a dia. 


El MACBA, per posar un altre exemple, utilitza l'anomenat 'Expressart, museu portàtil': una
caixa amb molts departaments amb tot d'elements d'ús quotidià, joguines, entre d'altres, al seu interior, per poder relacionar-los amb determinats elements del museu. 


Molts altres museus  utilitzen el sistema de tablets per mostrar vidios o imatges, ja sigui de 

detalls de quadres o maquinària o per mostrar comparacions amb la quotidianeïtat o amb 


elements que directament no es poden veure; a la Casa-Museu Rafael Masó de Girona, per 

exemple, les utilitzen per mostrar imatges i fotografies de com era originariament cada sala i


poder donar la informació de manera més visual, fent que el visitant hi interactui, hi relacioni i 


s'hi involucri. Es tracta, doncs, d'un suport en l'aprenentatge o en la tasca d'apropar
conceptes que d'una altra manera serien més complexos.




Però, què passaria si la tasca mediadora la deixessim directament a un mòdul interactiu, 


sense necessitat de guia? Molts centres, com ara el Cosmocaixa o el Museu d”Història de 


Catalunya ja ho han fet. Però no només museus que ja en la seva gestació tenen un caire 


interactiu, altres museus més «clàssics» en quant a museografia també han anat adquirint 


amb el temps sales i espais destinats a la pedagogia, amb seients i monitors o elements de 


joc i consulta, que ja s”ha fet al Reina Sofía i a la Fundació Miró, o aules senceres com és el 


Caixaforum Kids, que en cada exposició elabora una sala destinada a la educació, on poden
realitzar les activitats tant nens com grans.









Així, amb la implantació d”interactius que 


sense necessitat de ningú més aproximen 


els conceptes amb jocs senzills o 


complexos, casolans o tecnològics i que tant nens com adults poden accedir, per 


aprendre, jugar i crear un altre tipus 


d”experiència museal. I sí, els adults 


també poden i han de jugar, i des del CultiusCulturals us animem a que, adults d”arreu, 


feu provatures amb aquests elements. 


Juguem?



Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s