Amants del cinema i la literatura, i viceversa


El passat 6 d’abril ens deixà un dels grans prohoms del cinema espanyol: Bigas Luna (1946-2013). Director, productor i creador d’un gran nombre de pel·lícules, l’última de les quals haurà d’estrenar-se sense el suport d’aquest, ja que encara no s’havia començat a rodar. M’estic referint a l’adaptació cinematogràfica del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, obra cabdal de la literatura catalana, projecte en el que portava tres anys treballant. Això em deriva a parlar de les modes que van i vénen amb versions sobre novel·les. Els últims títols que hem pogut trobar al mercat són l’Anna Karenina de Tolstoi, La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano i dues apostes molt esperades: El Gran Gatsby de Scott Fitzgerald i On the Road de Jack Kerouac. Però no només ara reviuen al cinema clàssics -i no tant clàssics- de la literatura; cal recordar que des dels inicis del sèptim art la novel·la, i especialment aquella que ja havia estat portada al teatre –cal esmentar l’èxit de la pel·lícula del Diari d’Anna Frank, realitzada a través de la seva anterior adaptació teatral. Era, doncs, un punt fort ja sigui perquè, d’entrada, sembla fàcil fer acudir a les sales els que ja han estat fans o coneixedors del llibre, i per una altra hi ha l’encant gairebé màgic -o potser morbós, de veure en carn i ossos els personatges que un dia et vas imaginar, fet que, sovint, comporta desencants al veure que l’actor triat s’allunya de la imatge que un s’havia fet del personatge.
L’adaptació cinematogràfica de llibres és potser un pou sense fi, o un ram de flors inesgotables, si es vol fer servir una metàfora més “cursi”, ara que s’acosta Sant Jordi. Fet i fet, se n’han realitzat de tots els estils: des de novel·les d’aventures, com Robinson Crusoe (Daniel Defoe) fins a grans clàssics, com Cervantes, Shakespeare o Dickens. Se n’han fet d’històriques (El nom de la rosa, Umberto Eco), juvenils (Harry Potter, J. K. Rowling), best-sellers (El codi Da Vinci, Dan Brown), de fantastia (El senyor dels Anells, Tolkien), del realisme del XIX (Madame Bovary o Cims borrascosos), o fins i tot de novel·les expressionistes, com El perfum, Patrick Süskind.
Fotograma de Cims borrascosos, 1939, William Wyler

De pel·lícules, com de novel·les, n’hi ha per a tots els gustos, i cal saber destriar la que millor ens escau, o la que més de gust ens vingui en cada moment.
Amb aquesta nova entrada us animem a que compareu llibre i pel·lícula per, no només trobar, sinó sobretot gaudir de les diferències, al cap i a la fi es tracta de dos arts diferents i, aprofitant que demà és Sant Jordi, fer una crida a la lectura. Un “jo ja he vist la pel·lícula” sovint no val, poden perfectament ser dues solucions ben diferents. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s