Comerç d’esclaus


L’StreetArt és segurament un dels tipus d’art contemporani més controvertits. L’artista deixa la seva empremta al carrer, normalment en un mur que no li pertany, de manera que tot i ser l’autor de l’obra no n’és el posseïdor. Tampoc la posseeix completament el propietari de l’edifici, doncs forma part del carrer i no del immoble, així que en la majoria de casos al final és l’administració local qui se’n fa càrrec. Que l’art no sigui una propietat, que no es pugui comercialitzar, és una idea present ja des de principis del segle XX amb artistes com Marcel Duchamp i els seus ready-made, els quals no deixaven de ser crítiques al sistema comercial muntat al voltant de l’art. L’Street Art, sent un art que pertany al carrer, començà amb unes bones premisses per no caure en l’elit del comerç de l’art… o m’equivoco?
Slave Labour (2012), el grafitti desaparegut, traduït com Treball Esclau 
representa un nen cosint banderes del Regne Unit i és interpretat 
com una crítica al treball mal pagat amb el qual Londres s’ha proveït de 
souvenirs per a la celebració dels Jocs Olímpics.
Gràcies a les persistents crítiques i protestes, la casa de subhastes Fine Arts Auction Miami ha enretirat de subhasta una obra de Banksy que fins dues setmanes abans havia estat en un mur qualsevol d’un barri perifèric de Londres. Frederic Thut, propietari de FAAM, afirma que sempre comproven la legitimitat de tots els seus venedors per tal d’evitar el comerç d’obres robades; clar que la mateixa Scotland Yard, la policia metropolitana de Londres, declara que no hi ha hagut cap denúncia de robatori referent a la obra sinó que algú va decidir moure-la per vendre-la, “no hi ha indicis que s’hagi comès cap delicte”. No pensen així els habitants del barri de Haringey, que s’han mobilitzat per aturar la subhasta i fer que l’obra, considerada per ells com un regal de Banksy per a la comunitat, torni al seu lloc de pertinença. Per sort sembla ser que aquest cop és el poble unit el que triomfa.
L’afany dels humans per posseir més, convertint-se sense voler en esclaus de les seves pròpies possessions, ens ha dut a que ja ni l’Street Art està a resguard de la comercialització, qualsevol és lliure d’arrencar un tros de paret i vendre’l al millor postor. L’artista en aquest cas queda fora de tota equació i no només no en treu cap benefici sinó que veu impotent com la seva crítica al sistema entra inevitablement a formar part del mateix. O potser m’equivoco de nou i em caldria tenir en compte que ja que l’artista malmet una propietat aliena sense permís no ens cal tampoc el permís de l’artista per fer amb l’obra el que en vulguem?
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s