McCultura’s o el somni de la globalització produeix monstres


En els últims mesos s’està coent a foc lent una polèmica d’envergadura: a Barcelona s’obrirà, ara ja definitivament, una subseu del museu de l’Ermitage de Sant Petersburg al port de la ciutat, al costat de l’hotel Vela. D’entrada sembla una bona notícia. La marca Ermitage donarà prestigi a la ciutat i s’omplirà, encara més, de turistes delectant-se en fer-se fotos amb cada edifici i comprant samarretes del Barça i flamenques amb decoració de Gaudí. Però què passarà? Quina serà la realitat per a la ciutat? Per una banda, part de les subvencions de l’ajuntament aniran a aquest museu, reduint la quantitat que es donarà a d’altres museus de la ciutat, com ara el MACBA o el MNAC; per altra, aquests perdran clientela, ja que, si abans els guiris visitaven la Pedrera, la Sagrada Família i, si tenien temps, la Fundació Miró o el MNAC, ara amb un Ermitage a la ciutat encara tindran menys temps per destinar a aquests museus “de segona” -de segona en quant a segon pla dins de la difusió internacional que es fa de la ciutat. D’aquesta manera podem arribar a pensar que: cal? Realment calia un Ermitage a Barcelona? No es podria haver utilitzat el MNAC, per exemple, per a ubicar-hi les exposicions temporals que vindran? Ja que en principi serà aquesta la funció de la nova seu. El cas és que dir ‘Ermitage Barcelona’ ven molt bé, com ven molt bé l’Ermitage Amsterdam o l’Ermitage Ferrara. Es tracta de franquícies, com els Starbucks o els McDonald’s, que cada ciutat en vol tenir un perquè la gent hi va i sap el que es trobarà. Fills predilectes de la globalització, on les obres van rotant per museus estereotipats, amb un model musogràfic igual a totes les seus -talment com tots els Starbucks per dins tenen les mateixes butaques, donant aquesta seguretat de coneixença de l’espai al visitant.

Projecte de façana de l’Ermitage Bcn
Per una altra banda, però, hem de tenir en compte que el món està canviant; i cada vegada més hem d’acceptar que museus, centres d’art i d’altres institucions adquiriran, cada vegada més, tints de passatemps, de comercialització. Tot i així, tampoc és tan dolent pensar en l’art com un passatemps; potser ofendrà als més puretes, però ja ho hem dit, el món està canviant i, amb ell, les persones i les  seves aficions durant el temps lliure. Ja ho anunciava Benjamin amb la caiguda de l’aura: l’art com a producte massificat és el que triomfa, i una marca Ermitage a Barcelona farà guanyar pes a la ciutat. Però fixem-nos on estarà ubicat: al costat de l’hotel Vela, al port, en un complexe luxós on els turistes aprofitaran per dinar o allotjar-se a preus elevats. En el cas de Barcelona és només una llavor incipient, però això ens transporta i fa pensar en casos més extrems, com el complexe que s’està muntant a Abu Dabi, on dubto jo que molts dels que llegirem això poguem anar-hi mai. L’art tornarà a formar part de les èlits? Després de tots els esforços que la Nouvelle Muséologie posà en socialitzar el museu, apropant-lo a les classes humils, ara estem fent passos gegantins cap enrera, concentrant grans “monstres” -Louvre, Guggenhem, etc- a dins de complexes luxossos acompanyats de camps de golfs, piscines i hotels de cinc estrelles. No tothom té els diners per anar a aquests conplexos i veure els museus. Ja ho deien alguns, que la humanitat avança tecnològica però no humanament. Ai! Si Riviére levantara la cabeza… 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s